Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
agapornis
Agapornis
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere de lloros de l’ordre dels psitaciformes, de dimensions petites i color verd, amb la cua curta; viuen a l’Àfrica tropical.
Les espècies d’aquest gènere només viuen bé per parelles, i per això els agapornis són designats també amb el nom de lloros inseparables
alàudids
Ornitologia
Família de l’ordre dels passeriformes que comprèn ocells terrestres de colors bruns, de marxa ràpida, amb l’ungla del dit posterior de les potes molt llarga.
Són bons cantadors, poden volar molt alt i nien a terra Granívors, viuen a les regions temperades de l’hemisferi nord
colúmbids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels columbiformes, a la qual pertanyen els coloms i les tórtores.
Tenen el cos arrodonit, amb el cap petit i el bec curt El plomatge és variable, de colors vius o apagats Són de vol ràpid i viuen a les roques i als penya-segats
anhinga
Ornitologia
Gènere d’ocells semblants al corb marí de la família dels anhíngids, amb el coll molt llarg, flexible i distensible.
Viuen vora els rius i neden i es cabussen molt bé S'alimenten de peixos, que cacen travessant-los amb el bec, recte i afilat N'existeixen diverses espècies, totes tropicals, però amb distribució pròpia
alcedínids
Blauet (Alcedo atthis)
Mousam Ray iNaturalist (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Família de coraciformes, integrada per ocells bastant petits, amb les potes curtes i el bec comprimit lateralment.
Són cosmopolites, viuen solitaris o per parelles al llarg dels rius i fan el niu als marges S’alimenten de peixos i d’insectes aquàtics El representant més característic d’aquest grup és el blauet
casuàrids
Ornitologia
Família d’ocells de l'ordre dels estrucioniformes.
Són ocells exòtics caminadors, de grans dimensions, que viuen a la selva d’Austràlia i de Nova Guinea i es caracteritzen per un casc corni que els adorna el cap i per potes robustes amb tres dits
anàstom
Ornitologia
Gènere de petites cigonyes blanques de la família dels cicònids, d’ales i cua negres o verdoses, bec molt llarg i mandíbules arquejades, talment, que només es toquen a la part basal i a la punta.
Viuen en colònies i nien en arbusts i arbres prop les aigües dolces S'alimenten de molluscs, crustacis i peixos N'existeixen dues espècies, una de pròpia de l’Àfrica tropical A lamelligerus , l’altra de la Xina i Tailàndia A oscitans
rincòpids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes que inclou un sol gènere, Rynchops, amb 3 espècies, d’una llargada compresa entre 38 i 45 cm, bec comprimit lateralment, recte i amb la mandíbula superior més curta que la inferior, cua forcada i membranes interdigitals lobulades.
Són nocturns i viuen a la vora dels corrents aquàtics, on es nodreixen de peixos, molluscs i artròpodes El més conegut és el bec de tisora Rynchops flavirostris , de color fosc, que habita en els rius d’Àfrica, des del riu Senegal i la mar Roja fins al riu Orange L’espècie Rniger , totalment negra, habita a l’Amèrica tropical
casuari
Casuari
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de la subclasse dels neornites
, de l’ordre dels casuariformes, de grans dimensions (ateny més d’un metre i mig de llargada).
El cos és robust, cobert de plomes llises de color negre A la part superior del cap té una excrescència òssia en forma d’elm Al coll presenta sovint algunes carúncules de colors vistosos El bec és fort i comprimit lateralment La femella pon de 3 a 5 ous de color verd, que són covats pel mascle Són omnívors viuen solitaris a les regions selvàtiques
caracarà
Ornitologia
Ocell de rapinya de la família dels falcònids, d’uns 70 cm de llargada i una envergadura de més d’un metre.
El dors és de color castany amb fines ratlles blanques, el coll i el ventre, blancs, i la part superior del cap, negra, amb un plomall erèctil característic El bec és de color clar, gros, allargat, i les potes són de color groc S'alimenten de petits mamífers, sobretot rosegadors, d’ocells i de rèptils, així com de carronya Viuen en grups, en llocs de vegetació rasa Són propis del continent sud-americà