Resultats de la cerca

Té el plomatge de color negre, lluent el bec és molt gruixut, i les potes, amb ungles molt fortes La cua és unciforme, cosa que el diferencia, si més no en el vol, de la cornella negra Té un crit ronc i profund el seu vol és potent i sovint vola a vela fent amples cercles que li permeten de localitzar les possibles preses S'alimenta de tota mena de petits animals, que caça amb el seu potent bec, i de carronya Viu en llocs accidentats, bé que freqüenta també les planes, sobretot a l’hivern Nia als forats de les penyes, rarament en els arbres És sedentari a quasi tot Europa és comú…

Tenen el cos arrodonit, amb el cap petit i el bec curt El plomatge és variable, de colors vius o apagats Són de vol ràpid i viuen a les roques i als penya-segats

El dit posterior és curt i és per sobre del nivell dels tres dits anteriors Tenen un vol lent i pausat Nien en arbres i teulades Són propis dels EUA, d’Àfrica i de la zona eurasiàtica

El plomatge, adaaptat al vol nocturn, és barrejat de blanc, negre i roig Comprèn 10 espècies, que pertanyen totes al gènere Tyto i habiten arreu del món, llevat de les zones polars, Escandinàvia, el centre i el nord d’Àsia i Nova Zelanda

Durant el vol, potent i una mica ondulatori emet un cant agut i musical, sostingut llargament Viu a tot Europa i nia a terra en els conreus i rostolls a les Balears, on s’anomena terrola , sembla que només hi hiverna, sense niar-hi

Comprèn 130 espècies, repartides arreu del món Presenten els discs facials separats, són prèsbites i tenen el bec voltat d’una mena de pèls, amb els quals examinen els aliments abans d’ingerir-los Els ulls són gairebé immòbils, però poden girar el cap 270° El plomatge, adaptat al vol nocturn, és críptic

Gairebé no presenten dimorfisme sexual, són essencialment insectívors i es desplacen en vol sostingut i ondulat o bé peonant per terra amb rapidesa Comprèn més de 50 espècies, repartides entre els gèneres Motacilla, Anthus, Macronyx, Dendronanthus i Budytes Habiten a tot el món, excepte als pols, a Nova Guinea i a les illes d’Oceania

És de cos gros, d’ales curtes i arrodonides gairebé inútils per al vol, de bec fort, de tarsos esperonats, de plomatge de coloració variable, segons les races, i de cua mitjanament llarga i arquejada cap enrere gallina El gall de Bankiva és considerat com de l’espècie salvatge que originà l’actual gall domèstic

Es caracteritzen per llur vol, ondulant, s’alimenten preferentment de gra, són gregaris i la femella construeix el niu obert en forma de copa Tots són molt apreciats com a ocells de gàbia, sia per la bellesa del cant, sia per la del plomatge, o per ambdues alhora, i per la facilitat amb què s’adapten a la domesticitat Són migradors, i habiten arreu del món, excepte a Oceania, Madagascar i l’Antàrtida

El seu vol és lent, directe i regular Viu en els erms amb pocs arbres, en els parcs i les platges, i nia en els arbres o en els penya-segats De règim insectívor, és beneficiós per a l’agricultura L’espècie típica C corone corone rep el nom de cornella negra per diferenciar-la de la subespècie C corone cornix o cornella emmantellada , que té les parts inferiors de color gris