Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
tar
Mastologia
Mamífer artiodàctil de la família dels bòvids, de la subfamília dels caprins, d’aspecte bastant típic de cabra, de fins a 1 m d’alçada i 1,5 de longitud total.
Estès per l’Índia, l’Himàlaia i Aràbia, pot arribar a 2 000 m d’altitud, i hom el troba en les zones accidentades La seva domesticació no és difícil
tapírids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels perissodàctils, d’aspecte molt pesant, que poden assolir una longitud total de 2 m, amb el cap acabat en una probòscide.
Viuen aïllats en petits grups en zones de vegetació humida Són de règim alimentari herbívor Comprèn un sol gènere, Tapirus , amb diverses espècies que habiten a l’Amèrica del Sud, a l’Índia i a Indonèsia
argalí
Mastologia
Mamíferde la subfamília dels ovins, de grans dimensions, de més d’un metre d’alçada semblant a un marrà, de color bru rogenc, amb les banyes molt llargues i espiraliformes, presents en el mascle i en la femella.
Els argalís són àgils i veloços viuen aïllats o en grups poc nombrosos, a les zones muntanyoses de l’Àsia central Altai, Tibet, Sibèria, a partir dels 1 000 m d’altitud La seva carn és apreciada
rhebok
Mastologia
Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, d’uns 75 cm d’alçària a la creu, banyes molt primes, rectes i curtes (només assoleixen els 2,8 cm), musell allargat, orelles llargues i esveltes, i pelatge lleonat clar.
Habita a les zones muntanyoses i humides, bé en planes amb aigua abundant, bé en els boscs en galeria situats al llarg dels rius i molt a prop dels aiguamolls És molt apreciat per la seva carn, per la qual cosa és molt cercat pels caçadors
gaur
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins, que ateny uns 3 m de longitud i 1,90 d’altura a la creu.
Té el cap curt i les banyes d’uns 50 cm el pelatge és curt i espès, d’un color negrós a la part superior i blanquinós a la inferior Habita a l’Índia, a les zones cobertes de boscs, fins als 2 000 m d’altitud
gaial
Mastologia
Mamífer de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins, de cos massís, amb un gep des de la cresta fins a la meitat del llom.
Té el front ample i les banyes subcòniques i molt curtes És d’un color terrós fosc, amb el front gris i les potes blanques Habita a les zones de boscs de l’Índia, i de Sri Lanka, on és domesticat per aprofitar-ne la llet
pècari
Mastologia
Gènere de mamífers artiodàctils, de la família dels taiasuids, de repartició americana, considerats com a equivalents dels porcs de l’antic continent.
Una diferència important entre ambdues famílies és que els pècaris tenen les canines superiors sense corbar-se cap a dalt Comprèn dues espècies, Ttajasu i Tpecari , que habiten des del sud dels EUA fins a la Patagònia, bé que la primera és més típica de les zones àrides
uroció
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels cànids, semblant a la guineu, però de cos més estilitzat, potes més llargues, orelles més curtes, cua molt desenvolupada i pelatge molt dens, gris al dors i roig clar o terrós a les potes i les parts ventrals.
Són els únics representants de la família que poden enfilar-se als arbres Habiten en zones àrides, rocalloses, amb arbres o arbusts Inclou dues espècies Ucinereoargentatus , de 60 cm de llargada, que habita des del Canadà meridional fins a la part septentrional de l’Amèrica del Sud, i Ulitoralis , que habita a les illes properes a les costes de Califòrnia
ovins
Mastologia
Subfamília de mamífers de la família dels bòvids, de cap enlairat, coll relativament llarg i potes esveltes.
Les banyes, corbades cap enfora i endavant o bé una mica cargolades en espiral, són anellades i anguloses El front és convex, el musell sense barba, el pelatge llanós i la cua llarga Inclou principalment les ovelles, actualment domesticades, i l'arruí, l'argalí, el mufló, l'úrial i el bàral, que habiten en zones muntanyoses, àrides i rocalloses d’Àsia, Àfrica i Europa
puma
Cap de puma
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer del subordre dels fissípedes
, de la família dels fèlids, de mida grossa, amb pelatge espès, curt i sedós, de color lleonat per sobre i més clar per sota.
Els joves presenten taques més fosques i la cua anellada, però aquestes taques desapareixen a mesura que l’animal creix Les femelles no crien fins els tres anys i la gestació dura de 90 a 96 dies Es reprodueixen cada tres o quatre anys Són de règim carnívor, bé que no menyspreen el peix En general fan vida nocturna Habiten en zones muntanyoses del continent americà