Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ornitorrinc
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels monotremes, de la família dels ornitorrínquids, que pot arribar als volts de mig metre de llargada total.
De cos aplanat, presenta una cua ampla i deprimida, i els dos parells de potes conformades en aletes el cap acaba en un bec, que recorda molt el d’alguns ocells palmípedes A la part terminal d’aquell s’obren els orificis nasals i a tot el voltant del bec presenta làmines còrnies destinades a la presa de l’aliment El cos és completament recobert d’un pèl de color castany a les parts superiors i més clar a les inferiors Es tracta d’un animal de costums aquàtics que neda i es mou per l’aigua amb gran agilitat La femella construeix un niu a la vora de l’aigua, on pon d’1 a 3 ous, que…
dingo

Dingo
Glen Fergus (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors, de la família dels cànids, d’aspecte intermedi entre el gos i el llop.
El tronc és robust i assoleix de 50 a 55 cm a la creu el cos és recobert de pèl dens i de llargada mitjana, i la cua és molt llarga, amb pèl abundant Té el cap gros, amb el musell prolongat i arrodonit a l’extrem, i els ulls són també grossos Les potes són curtes i fortes i el pelatge és de to variable va del groc pàllid al negre És un animal que viu en grups de pocs individus i que ataca els cangurs i els ramats d’ovelles, per la qual causa ha estat molt perseguit Actualment, és molt hibridat amb els gossos introduïts per l’home La seva presència a Austràlia, on habita, és…
sirenis
Mastologia
Ordre de mamífers adaptats a la vida aquàtica, amb el cos de forma hidrodinàmica.
Tenen entre 2,5 i 4,5 m de longitud segons les espècies, recobert de pocs pèls i amb una gruixuda capa de pannicle adipós subcutani, les dues potes anteriors grosses, en forma d’aletes articulades en un colze, amb els dits palmats, a manera de pales, sense potes posteriors i amb la cua en forma d’aleta horitzontal El cap, massís, presenta un musell arrodonit, uns llavis grossos i característics, orificis nasals en posició dorsal, ulls petits i miops, i orella externa representada per un canal auditiu d’uns pocs millímetres d’amplada L’esquelet presenta ben desenvolupada la…
primats

Simi
© Corel / Fototeca.cat
Mastologia
Ordre de mamífers placentaris d’extremitats pentadàctiles llargues, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats i ulls en posició davantera.
N’hi ha una gran varietat quant a la morfologia externa la talla pot variar des de la d’un gran gorilla fins a la de petites tupaies de la mida i la forma d’una rata cellarda La cua, quan en tenen, pot ésser curta o bé constituir un veritable apèndix prènsil, i el cos és recobert de pèl En general el sentit de l’olfacte no és gaire desenvolupat i ha donat pas a d’altres que es poden considerar superiors, com ara la visió, el tacte i l’oïda En les femelles la posició de les glàndules mamàries és sempre pectoral o axillar i en molts pocs casos és abdominal Es tracta d’animals de vida típicament…
histrícids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors, caracteritzats pel fet de tenir el cos recobert de pues afilades i llargues que empren com a mètode de defensa.
Les potes són curtes, amb les ungles molt fortes Inclou els gèneres Hystrix amb l’espècie H cristata o porc espí, Atherurus i Trichys Habiten a Europa, a Àsia i a l’Àfrica septentrional
mamífers

Elefant africà de sabana (Loxodonta africana)
Nik Borrow (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars –a excepció dels monotremes, que són ovípars–, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl.
La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads , els digitígrads i els ungulígrads Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores quiròpters, les extremitats són profundament modificades…
folidots
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris caracteritzats pel fet de tenir tot el cos, excepte la regió ventral i la cara interna de les potes, recobert de grosses escates còrnies, epidèrmiques i imbricades.
El cap és petit i cònic i sense orelles les potes, pentadàctiles i adaptades a una marxa plantígrada, van proveïdes d’ungles molt fortes i aptes per a poder excavar, i els pèls recobreixen les poques parts del cos on no hi ha escata En cas de perill, l’animal pot cargolar-se, amb la cua envoltant el cos L’aparell digestiu és mancat de dents i va proveït d’una llengua llarga i filiforme, viscosa i molt protràctil les glàndules salivals són molt ben desenvolupades De costums nocturns, arborícoles o terrestres, habiten a les zones boscoses o a les sabanes, i es nodreixen de formigues, tèrmits i…
mofeta
Mastologia
Carnívor de l’ordre dels fissípedes, de la família dels mustèlids, que ateny uns 45 cm de longitud (20 cm de cua), amb el cos robust, recobert per una pell negra amb dues ratlles laterals blanques.
Són característiques les seves glàndules anals, que emeten, fins i tot a una certa distància, un líquid infecte i molt pudent S'alimenta de petits mamífers, ocells, insectes, etc Habita a l’Amèrica del Nord, entre el sud del Canadà i el nord de Mèxic
springbok
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, d’1,50 m de longitud, 20 cm dels quals corresponen a la cua, i 85 cm d’alçada a la creu, amb el tronc llarg i esvelt recobert per un pelatge de color bru lleonat.
Els costats i el ventre són blancs, i tenen un replec de glàndules odoríferes collocat a la meitat posterior del llom, al llarg de la columna vertebral, zona sobre la qual hi ha una crinera de pèl Els mascles i les femelles presenten banyes de fins a 40 cm de llargada Viu a les zones d’estepa àrida i bosc clar, i pot fer salts de 2 a 4 m d’alçada i 4 a 5 m de llargada Habita a l’Àfrica, des del cap de Bona Esperança fins al Zambezi És anomenat també antílop saltador