Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
esquirol
Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
hedera.baltica (CC BY-SA 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids, d’uns 38-45 cm de longitud, cap rodó, musell curt i proveït de llargues i abundants vibrisses, ulls grossos i vius, potes mitjanes amb els dits molt forts i amb ungles corbes i punxegudes que els faciliten d’enfilar-se pels arbres.
La cua té una llargada igual a la del cap i el cos junts, i és coberta de pèls llarguíssims el pelatge del cos és curt, aspre i de color variable, però sempre fosc a les parts superiors i blanquinós a les inferiors Habita en els boscs ombrívols i és essencialment diürn Menja llavors de tota mena, fruites, nous, pinyons, fages i brots tendres i sucosos, bé que també ingereix ous, insectes i ocellets A l’estiu arreplega menjar per a l’hivern i el guarda en els forats dels arbres i sota terra Fa nius, on passa la nit i on neixen i romanen les cries És perseguit per animals molt diversos, i també…
falangèrids
Mastologia
Família de mamífers marsupials de dimensions petites o mitjanes, cua llarga i generalment prènsil, pelatge atapeït, extremitats posteriors amb el segon i el tercer dits soldats i dentadura mancada d’ullals.
Són de costums arborícoles, de règim insectívor, mellívor i sobretot herbívor, i d’hàbits nocturns Pertanyen a aquesta família el coala i les espècies del gènere Tarsipes
lemúrids
lemúrids Indri indri
Madagascar Lemurs Atlas (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Família de lemuriformes del grup dels lemuroïdeus de petita grandària, de 12-14 cm de llargada, musell allargat i semblant al dels gossos, potes curtes, cua llarga i molt espessa, ulls grossos i arrodonits i pelatge dens i llanós.
De cos àgil, són frugívors i omnívors i tenen costums arborícoles Inclou nou gèneres, distribuïts en 20 espècies que habiten a Madagascar, entre les quals es destaquen el maqui o lèmur , l’ indri i el quirogali
esciúrids
Mastologia
Família de mamífers rosegadors caracteritzats pel fet de presentar les dents trituradores de la mandíbula superior proveïdes de crestes i les inferiors simples i còncaves.
Comprèn nombrosos gèneres amb multitud d’espècies arborícoles, de superfície i excavadores, de distribució cosmopolita Els gèneres més típics són els esquirols comuns, els esquirols voladors, les marmotes i els gossets de les praderies Els esquirols comuns viuen a molts boscs dels Països Catalans
protoungulats
Paleontologia
Mastologia
Superordre de mamífers placentaris, fòssils del Paleocè i del Miocè, que hom considera situats a la soca de la radiació dels placentaris, de tal manera que és discutit si són insectívors, primats o creodonts.
Els més primitius de tots eren formes suposadament arborícoles, d’uns 30 cm de longitud, amb confluències amb els maquis o amb els insectívors actuals Les formes més modernes eren de dimensions més grans i hom les considera més pròximes al concepte d’ungulat
coatí
Coatí
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels prociònids.
Atenyen un metre de llargada Tenen la cua llarga i el musell allargat, i els ulls i les orelles petits El pelatge és molt dens i de color vermellós Viuen als boscs, i són arborícoles i gregaris Són propis de l’Amèrica Central i la del Sud
lorisoïdeus
Mastologia
Infraordre de mamífers primats del subordre dels lemuriformes que atenyen entre 15 i 40 cm, amb el pelatge espès i llanós i els ulls molt grossos i dirigits cap endavant.
Tenen 36 dents, distribuïdes en dues incisives, un ullal, tres premolars i tres molars en cada semimandíbula Són arborícoles i de costums nocturns Comprèn una sola família, la dels lorísids , dividida en dues subfamílies, els lorisins i els galagins Els lorisins asiàtics i africans inclouen els loris i els pottos , i els galagins inclouen els galagos
coala
Coala, mamífer marsupial que s’alimenta exclusivament de fulles d’eucaliptus
© Corel Professional Photos
Mastologia
Mamífer marsupial de la família dels falangèrids, d’uns 60 cm de llargada, amb el tronc curt i robust i el cap gros, presentant un musell reduït i unes orelles molt grans i peludes.
Les potes són relativament curtes, i els dits, prènsils El pelatge és dens i espès, de color cendra No tenen cua Són de costums arborícoles i viuen sobre els eucaliptus, de les fulles dels quals s’alimenten, i només beuen quan estan malalts Antigament eren molt nombrosos, però avui són protegits per tal d’evitar-ne l’extinció
tamàndua
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels edentats, subordre dels xenartres, de la família dels mirmecofàgids, que arriba a 1,20 m de longitud total, la meitat de la qual correspon a la cua.
Es diferencia de l’os formiguer pels seus costums arborícoles i pel fet de tenir un musell més curt i unes orelles més grosses És cobert d’un pèl curt, atapeït i aspre De vida nocturna, s’alimenta d’insectes, sobretot de formigues, i també de mel L’àrea de distribució de l’espècie comprèn l’Amèrica Central i la del Sud fins a Bolívia
tenrècids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, de dimensions i aspecte molt variat (de 4 a 40 cm), amb el crani estret i allargat, la dentadura de 40 dents, amb 2-3 incisives, 1 ullal, 3 premolars i de 2 a 4 molars.
Són de costums nocturns i formes de vida molt variades, tant arborícoles com aquàtiques Es nodreixen d’artròpodes, cucs de terra i molluscs Habiten en boscs, prades i rius, a Madagascar, excepte el grup dels Potamogale , que habita a l’Àfrica centreoccidental Inclou 44 gèneres, amb 24 espècies, entre els quals destaquen els gèneres Tenrec, amb el tenrec Tecaudatus , Setifer, Oryzorictes, Microgale i Potamogale