Resultats de la cerca

Els més primitius de tots eren formes suposadament arborícoles, d’uns 30 cm de longitud, amb confluències amb els maquis o amb els insectívors actuals Les formes més modernes eren de dimensions més grans i hom les considera més pròximes al concepte d’ungulat

El búfal indi B bubalis , d’uns 3 m de llargada i 1,80 m d’alçada a la creu, té les banyes aplanades o inflades i buides, i li serveixen de flotadors dins l’aigua les potes acaben en dits amples, capaços de sostenir l’animal sobre el fang És omnívor, i habita, en estat salvatge, a les zones pantanoses del nord i l’est de l’Índia, a Sri Lanka i a l’est de Bengala el carabao, que és el B bubalis subespècie sondaicus , viu en domesticitat El búfal cafre , o africà B caffer Búfal indi © X Pintanel , ateny 1,50 m d’alçada a la creu, i és pacífic, si no és molestat sol viure en ramats nombrosos,…

La cua té una llargada igual a la del cap i el cos junts, i és coberta de pèls llarguíssims el pelatge del cos és curt, aspre i de color variable, però sempre fosc a les parts superiors i blanquinós a les inferiors Habita en els boscs ombrívols i és essencialment diürn Menja llavors de tota mena, fruites, nous, pinyons, fages i brots tendres i sucosos, bé que també ingereix ous, insectes i ocellets A l’estiu arreplega menjar per a l’hivern i el guarda en els forats dels arbres i sota terra Fa nius, on passa la nit i on neixen i romanen les cries És perseguit per animals molt diversos, i també…

Comprèn diverses formes, com els dasiürs i els tilacinins o llops de Tasmània, d’aspecte i costums similars als dels veritables carnívors

Descripció Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa negra, castanya, etc o clapada La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l’ur, i fou originàriament domesticat a l’Àsia, 10000 anys aC El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l’espècie La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d’obtenir-ne un rendiment com a animals de tir, de…

És de formes esveltes i té el musell punxegut i les orelles grosses És de costums nocturns i s’alimenta d’insectes, vegetals, petits mamífers i carronya Habita a les regions àrides de l’Àfrica oriental i meridional

El cap és generalment petit, amb el musell prolongat i punxegut Tenen el dentat típic dels animals carnissers, amb les dents canines molt desenvolupades, i llurs orelles són de llargària variable, rectes i punxegudes Són digitígrads, amb 5 dits a les potes anteriors i 4 a les posteriors, ungles no retràctils, fortes i corbades El pelatge és generalment abundant, llanós i de tacte suau Tenen desenvolupats tant els sentits, principalment el de l’olfacte, com el de la intelligència Són molt prolífics pareixen de 4 a 9 cries l’any Mentre alguns s’alimenten exclusivament de carn i derivats, d’…

Tenen les extremitats fortes i primes i proveïdes gairebé sempre de peülles accessòries Són plenicornis, amb banyes caduques i quasi sempre ramificades en tenen únicament els mascles, llevat en el cas dels rens, les femelles dels quals també en tenen El pelatge és de longitud variable, no gaire espès i més aviat aspre el color varia d’acord amb l’estació Els cèrvids són silvícoles i llur distribució geogràfica és molt àmplia regions temperades i fredes La gran majoria viuen en ramats, llevat d’alguna espècie, com l’ant Durant el Quaternari els cèrvids experimentaren una important…

Són de costums nocturns i formes de vida molt variades, tant arborícoles com aquàtiques Es nodreixen d’artròpodes, cucs de terra i molluscs Habiten en boscs, prades i rius, a Madagascar, excepte el grup dels Potamogale , que habita a l’Àfrica centreoccidental Inclou 44 gèneres, amb 24 espècies, entre els quals destaquen els gèneres Tenrec, amb el tenrec Tecaudatus , Setifer, Oryzorictes, Microgale i Potamogale

Les races principals són l’afganesa, la russa borzoi , l’anglesa whippet , la persa slugui , la italiana greyhound i l’eivissenca ca eivissenc o llebrer eivissenc Aquest últim, és un gos de quest, àgil, de salt potent i d’olfacte excellent, autòcton de les Balears, concretament d’Eivissa, però estès per la resta dels Països Catalans encara que molt creuat Els mascles amiden a la creu entre 60 i 66 cm i tenen un pes mitjà de 22,5 kg les femelles, més dòcils, fan de 57 a 63 cm i pesen uns 19 kg El pelatge és blanc, ros o vermell, amb les varietats de pèl llis, dur o llarg D’origen incert…