Resultats de la cerca

Estès per la zona andina, en altituds compreses des de 3 000 m fins a més de 5 000 m, no ha arribat mai a ésser domesticada, i actualment és protegida, perquè ha estat molt perseguida, especialment per a l’aprofitament de la llana

El cos és robust i arrodonit i cobert per un pelatge llana llis o arrissat, segons les races, i de color generalment blanc o terrós fosc, que només deixa nus el musell i les potes Les extremitats són fines i relativament llargues, i la cua, bé que varia molt segons les races, és llarga, a diferència de les espècies salvatges del mateix gènere, com l’argalí, el mufló, l’arruí i el bàral El cap és curt i amb el front ample, els ulls i les obertures nasals grosses, el coll curt i gruixut, i el llavi superior fes per un solc Els mascles d’algunes races tenen banyes, de forma i mides molt diverses…

Té el cos cobert de llana espessa i llarga, que pot ésser de diversos colors i que comercialment és força apreciada Suporta molt bé les temperatures baixes i les pressions pròpies de les muntanyes elevades Actualment només n'existeixen exemplars domèstics, que són emprats com a bèsties de càrrega Habita al Perú, a la zona oest de Bolívia i al nord-oest de l’Argentina

Té el cap petit i les banyes cilíndriques amb solcs transversals El pèl, llarg i llanut, és de color marró fosc Habita als altiplans del Tibet, fins als 6 000 m Els iacs en estat salvatge actualment molt escassos poden atènyer fins a 1,9 m d’alçada a la creu els mascles i 1,6 les femelles Els iacs domèstics són més petits, i tenen una gran importància en la subsistència tradicional dels tibetans i altres pobles, als quals forneixen de carn, llet, llana i, a partir dels excrements assecats, combustible