Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
caribú
Caribú
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids, semblant al ren però més robust, i amb les banyes molt desenvolupades, ramificades i caduques.
Els caribús són propis de les regions àrtiques d’Amèrica Grenlàndia, Terranova, etc a l’hivern fa migracions cap a les regions boscoses més meridionals
lèmming
Lèmming (Lemmus lemmus)
kgleditsch (CC BY-SA 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels micròtids, d’uns 12 cm de llargada, de cap gros, cua rudimentària i cos arrodonit.
L’espècie més comuna, L lemmus , habita a Escandinàvia, als boscs de bedolls i càdecs o a les torberes, on excava galeries i es nodreix d’herbes Pel fet que el nombre de lemmings augmenta enormement, periòdicament han de fer llargues migracions unidireccionals a la recerca d’aliment
bisó
bisó europeu
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers bòvids de la subfamília dels bovins de cos robust i de cap gros, amb banyes laterals, curtes, dretes i cilíndriques, implantades sobre un front ample; tenen l’esquena molt alta, amb un gep voluminós.
El pelatge és espès i llanós, més llarg sobre el terç anterior del cos, i forma una crinera atapeïda al mentó i al final de la cua tenen també una tofa de pèl El bisó europeu B bonasus fa aproximadament 2,30 m de llarg i 1,50 m d’alt fins a l’esquena, amb un pes que pot arribar als 600 kg Abans vivia per tota l’Europa central, als boscs de bedolls i de coníferes, i s’alimentava de brots i fulles La pressió humana, amb la reducció creixent del seu hàbitat natural i la cacera indiscriminada, comportà la pràctica desaparició del bisó europeu, del qual els anys vint només sobrevivien uns quants…
cetacis
A, esquelet del crani i tòrax de la balena. B, cap de la balena i dels catxalot, vists per sobre. C, secció longitudinal de la meitat anterior del marsuí, mostrant l’aparell digestiu i respiratori: 1, orifici respiratori; 2, vàlvula; 3, cervell; 4, llengua; 5, esòfag; 6, laringe; 7, pulmons; 8, estòmac. D, barbes: 1, de Balaenoptera; 2, de Megaptera. E, esquelet de la balena
©
Mastologia
Ordre de mamífers, els més profundament modificats a causa de llur adaptació a la vida aquàtica, gairebé sempre pelàgica.
Tenen el cos afusat, amb les extremitats anteriors transformades en aletes, les posteriors, absents o vestigials, i la cua, transformada en una aleta caudal, ampla, desproveïda d’esquelet i situada en un pla horitzontal té una funció propulsora Alguns tenen una aleta dorsal La pell, sota la qual hi ha un espès estrat adipós amb funció d’aïllant tèrmic, és llisa i molt rarament presenta pilositat hi manquen les glàndules tegumentàries La massa facial és enorme, la caixa craniana és situada cap endarrere, i els narius, en nombre d’un o dos, s’obren al cim del cap reben el nom d'…