Resultats de la cerca

Són semiplantígrads o digitígrads i tenen cinc dits a cada mà Presenten glàndules odoríferes molt desenvolupades a la vora de l’anus Generalment tenen canvis estacionals en la coloració del pèl Aquesta família enclou espècies típiques de terra ferma, com ara la fura, el visó i la mofeta, i d’altres que es mouen preferentment en rius i torrents, com la marta i la llúdria La major part dels membres de la família són activament caçats per tal d’obtenir les pells

Comprèn uns cinc gèneres Són animals de mida petita de 10 a 20 cm, nocturns i vegetarians, que construeixen complicades xarxes de galeries subterrànies

Pertanyen als gèneres Procavia, Heterohyrax i Dendrohyrax són de talla petita com la del conill i amb aspecte general semblant al cobai El tronc és allargat, amb les potes curtes Plantígrads, tenen quatre dits a cada mà i tres a cada peu, tots proveïts de petites peüngles, a excepció del segon dit del peu, que té una ungla ganxuda

No tenen dents i el musell presenta una forma tubular la boca, petita i estreta, conté una llengua vermiforme, que a l’espècie més grossa pot arribar a tenir 1 m de llargària La morfologia bucal va lligada amb el tipus d’alimentació són insectívors i es nodreixen introduint llur llengua viscosa dins els formiguers i termiters La família comprèn tres gèneres Myrmecophaga os formiguer, Tamandua i Cyclopes Habiten a Amèrica, des del centre del continent fins a l’Argentina

Aquests primats, que es troben exclusivament a Madagascar i a alguna de les illes Comores, es caracteritzen per tenir una estructura de mans i peus molt desenvolupada el dit gros del peu i el polze de la mà són prènsils, locomoció quadrúpeda, musells allargats i ulls grans La cua sol ser llarga, però no prènsil La seva mida varia dels 30 g als 10 kg Majoritàriament són arborícoles els de mida petita solen ser nocturs i els de mida gran, diürns S'alimenten de fulles i fruits, però poden complementar la seva alimentació amb insectes Són gregaris i viuen en grups d’entre 2 i 20 individus El nom…

Els tres apèndixs són una vora davantera horitzontal en forma de ferradura, una altra de vertical, en forma de sella, i una làmina vertical i posterior en forma d’escalpel Inclou unes 90 espècies, que habiten en grutes i cavernes, de costums gregaris, distribuïdes per les regions tropicals, subtropicals i temperades d’Europa, Àsia, Àfrica i Austràlia, repartides en 11 gèneres Als Països Catalans són comunes les espècies del gènere Rhinolophus , com la ratapinyada gran de ferradura Rhferrum-equinum , la ratapinyada petita de ferradura Rhhipposideros i la ratapinyada mitjana de ferradura…

En general són de vida nocturna i s’alimenten de carronya, bé que també poden atacar animals vius La hiena tacada Crocuta crocuta ateny 1,5 m de longitud i 67-90 cm d’alçada a la creu i pesa 50-80 kg És de color gris o groguenc amb taques negres Habita a l’Àfrica, des del Sudan i Somàlia fins al Senegal i el Congo La hiena ratllada Hyaena hyaena ateny 1 m de longitud i és d’un color gris groguenc amb ratlles transversals negres Habita a l’E d’Àfrica i a l’Àsia occidental La hiena bruna Hyaena brunnea és de color gris o groguenc amb matisos bruns,…

El mascle assoleix 2 m d’alçada i més de 250 kg de pes la femella és notablement més petita i no té la cresta òssia craniana que presenten els mascles adults La capacitat craniana oscilla al voltant dels 500 cm 3 Els gorilles passen la major part del temps en el sòl, i es traslladen contínuament a la recerca d’aliment en grups de 6 a 30 individus o més, comandats per un mascle dominant, uns quants mascles de segona categoria i les femelles amb els petits La dieta és vegetariana La gestació dura uns nou mesos, i els parts són normalment d’una sola cria Hi ha dues subespècies de gorilla el…

El pelatge pot ser vermellós, mostrar una barreja de vermellós amarronat i negre o ésser completament negre Per ajustar-se als cànons de les races, generalment se'ls escurça les orelles i se'ls amputa la cua perquè quedi alta El grifó belga té una capa de pèl llarga i esbullada, amb una franja al voltant de la cara El grifó de Brusselles té la capa encara més llarga, i el petit brabançó té capa curta i llisa A la generació dels actuals grifons hi han contribuït les races dels Yorkshire, el Terrier irlandès i el Toy Spaniel anglès