Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
ratapinyada

Ratapinyada comuna
© Fototeca.cat
Mastologia
Nom donat a qualsevol mamífer de l’ordre dels quiròpters, llevat d’algunes espècies tropicals que prenen noms propis, com els vampirs.
Entre les espècies dels Països Catalans, n’hi ha que pertanyen a la família dels vespertiliònids, caracteritzada pel fet de presentar el musell sense excrescències nasals, pavelló de l’orella amb tragus, i cua que a penes surt de la membrana alar, com les del gènere Leuconoe —L Myotis daubentonii ratapinyada clara d’aigua i L Myotis capaccinii ratapinyada de peus grossos —, les del gènere Selysius —S Myotis mystacinus ratapinyada de bigotis , S Myotis natteri ratapinyada de Natterer , S Myotis bechsteinii ratapinyada de…
quiròpters

Ratapinyada
PhotoDisc - Cybermedia
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris que comprèn animals adaptats al vol, caracteritzats pel fet de tenir les extremitats anteriors incloses en una membrana alar molt prima, de vegades amb pilositat, anomenada patagi.
Descripció Les potes del davant només tenen un dit lliure, mentre que les del darrere els hi tenen tots cinc Copulen a la darreria de l’estiu i les femelles tenen un receptacle seminal on guarden l’esperma fins a la primavera, és a dir, durant tota la letargia hivernal Acostumen a parir una sola cria, que alimenten mitjançant les mamelles, situades en posició pectoral i inguinal Hi ha també fenòmens d’interrupció del desenvolupament embrionari mentre dura la letargia hivernal S'alimenten sobretot d’insectes, que cacen al vol, al capvespre S'orienten per l’eco Comprèn el subordre dels…
rinolòfids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters caracteritzats pel fet de tenir el musell proveït de 3 apèndixs foliacis, orelles sense antena o trague, cua curta i ales plegades en posició de repòs al voltant del cos.
Els tres apèndixs són una vora davantera horitzontal en forma de ferradura, una altra de vertical, en forma de sella, i una làmina vertical i posterior en forma d’escalpel Inclou unes 90 espècies, que habiten en grutes i cavernes, de costums gregaris, distribuïdes per les regions tropicals, subtropicals i temperades d’Europa, Àsia, Àfrica i Austràlia, repartides en 11 gèneres Als Països Catalans són comunes les espècies del gènere Rhinolophus , com la ratapinyada gran de ferradura Rhferrum-equinum , la ratapinyada petita de ferradura Rhhipposideros i la …
patagi
Anatomia animal
Mastologia
Membrana cutània que presenten certs mamífers i que els permet de planar o bé volar.
Ratapinyada mostrant el patagi josdiiri CC BY-NC 20 En els que planen consta d’una membrana principal plagiopatagi, disposada lateralment al tronc, i de dues membranes accessòries annexes al membre posterior propatagi i al posterior i la cua uropatagi aquest tipus de patagi es dóna en certs marsupials, rosegadors i dermòpters que menen vida arborícola El més conegut és el quiropatagi, que es troba entre els quatre dits externs, ben separats i allargats, de la mà dels quiròpters, que els permet d’oferir una més gran superfície de resistència a l’aire i efectuar el veritable vol
molòssids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters, que inclou la ratapinyada de cua llarga i espècies afins.