Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
rosegadors
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els…
sorícids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, la més àmplia de l’ordre.
Inclou les espècies conegudes genèricament com a musaranyes , de mida petita i aspecte de ratolí, amb el musell allargat i punxegut, ulls petits, orelles generalment visibles, a vegades amagades en el pelatge, potes curtes i pentadàctiles i cua ben desenvolupada Llurs dimensions són les més petites dels mamífers, des dels 35 mm de longitud de Suncus etruscus fins als 18 cm d’algunes espècies El pelatge, de color bru o bru grisenc, és format per pèl curt, molt dens Tenen entre 26 i 32 dents i els manquen els ullals Són àgils, molt vius, en general terrícoles o aquàtics, nocturns,…
lèmur
Martha de Jong-Lantink (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Nom de diversos mamífers primats de la família dels lemúrids.
Aquests primats, que es troben exclusivament a Madagascar i a alguna de les illes Comores, es caracteritzen per tenir una estructura de mans i peus molt desenvolupada el dit gros del peu i el polze de la mà són prènsils, locomoció quadrúpeda, musells allargats i ulls grans La cua sol ser llarga, però no prènsil La seva mida varia dels 30 g als 10 kg Majoritàriament són arborícoles els de mida petita solen ser nocturs i els de mida gran, diürns S'alimenten de fulles i fruits, però poden complementar la seva alimentació amb insectes Són gregaris i viuen en grups d’entre 2 i 20 individus El nom…