Resultats de la cerca

De repartició sud-americana, arriben a tenir unes mides considerables alguna espècie del gènere Lagostomus pot assolir 70 cm de longitud total, 20 dels quals corresponen a la cua Són animals de pèl curt i suau, d’una tonalitat grisa fosca dorsal i blanca ventral, i solen construir caus

Es caracteritzen per la talla relativament reduïda com a màxim 50 cm d’altura en la creu i per tenir el cap arrodonit, la cara nua, les banyes petites i un ble de pèls llargs sobre el front, enmig de les banyes Hi ha unes seixanta espècies de duikers , esteses per l’Àfrica tropical i equatorial

No té banyes, i les canines són molt desenvolupades fins a 10 cm de llarg Es caracteritza pel fet de tenir una glàndula prepucial amb una bossa on emmagatzema el mesc Es nodreix de flors, herba i líquens Habita, sense formar agrupaments, a les muntanyes de l’Índia, el Tibet i la Sibèria És molt caçat per tal d’aprofitar-ne el mesc

Es diferencia de l’os formiguer pels seus costums arborícoles i pel fet de tenir un musell més curt i unes orelles més grosses És cobert d’un pèl curt, atapeït i aspre De vida nocturna, s’alimenta d’insectes, sobretot de formigues, i també de mel L’àrea de distribució de l’espècie comprèn l’Amèrica Central i la del Sud fins a Bolívia

Els orígens d’aquesta família es remunten al període oligocènic Comprèn un centenar de gèneres, els més coneguts dels quals són els hàmsters, els lemmings , i les rates de camp

No tenen dents i el musell presenta una forma tubular la boca, petita i estreta, conté una llengua vermiforme, que a l’espècie més grossa pot arribar a tenir 1 m de llargària La morfologia bucal va lligada amb el tipus d’alimentació són insectívors i es nodreixen introduint llur llengua viscosa dins els formiguers i termiters La família comprèn tres gèneres Myrmecophaga os formiguer, Tamandua i Cyclopes Habiten a Amèrica, des del centre del continent fins a l’Argentina

Habiten en llocs secs i entren en letargia per sota dels 12°C S'alimenten de fruits, petits invertebrats i àdhuc algun rèptil, com les serps Llur sistema de defensa és molt particular, car es fan una pilota exposant les punxes a l’enemic L' eriçó clar E algirus es diferencia de l' eriçó fosc E europœligus pel fet de tenir les orelles més grosses i les punxes de damunt del cap dividides en dues porcions per un solc Aquestes dues espècies habiten als Països Catalans

S’adapta força bé als medis durs i resisteix temperatures molt baixes És una raça ben conservada, estesa en bona part dels Pirineus catalans, que descendeix probablement del gos pastor dels Pirineus , de característiques i capacitats similars, l’origen del qual és molt antic i segurament autòcton, del vessant N dels Pirineus Ha esdevingut un animal de companyia molt estimat i també un bon vigilant

Són animals de musell allargat, orelles grosses, cos pelat i cua llarga tant com el cos i nua Són d’hàbitat boscós o, com a mínim, de matoll, i de règim omnívor La gestació, com en tots els marsupials, és curta de 10 a 12 dies Després del naixement romanen fins a dos mesos dins el marsupi