Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
cabra dels Alps
Cabra dels Alps
adv7440 (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Cabra, de la subfamília dels caprins, que ateny 1,5 m de llargada i uns 70 cm d’alçada, de pelatge aspre i espès, d’un color bru rogenc; les banyes solen tenir una longitud de 70 cm en els mascles i 50 cm en les femelles.
Habita als Alps, per sobre del límit de la vegetació arbòria i baixa fins a l’estrat arbori a l’època freda
antílop cavall
Mastologia
Antílop de dimensions grans (un metre i mig d’alçada), que per la forma recorda el cavall.
Les banyes són llargues, estan dirigides cap endarrere i formen un semicercle Viu en grups, en terrenys accidentats i amb abundant vegetació És ràpid en la cursa Viu a Mesopotàmia, Aràbia i Etiòpia
nilgau
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, de 140 cm fins a la creu; té blancs la barbeta, els llavis, la gola, la regió abdominal i dues franges damunt les peülles.
El mascle és d’un color gris de pissarra brillant, i la femella, d’un falb clar És gregari, i habita en indrets de vegetació herbàcia i en boscs clars de l’Índia peninsular
tapírids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels perissodàctils, d’aspecte molt pesant, que poden assolir una longitud total de 2 m, amb el cap acabat en una probòscide.
Viuen aïllats en petits grups en zones de vegetació humida Són de règim alimentari herbívor Comprèn un sol gènere, Tapirus , amb diverses espècies que habiten a l’Amèrica del Sud, a l’Índia i a Indonèsia
rata d’aigua
Rata d’aigua
(CC BY 3.0) David Perez
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels micròtids, d’uns 16-22 cm de llargada, i fins a 14 cm de cua, amb el cap gros, cos robust i massís.
Habita en planes i valls humides, a les voreres de cursos d’aigua i en aigües estancades, sobretot on hi ha vegetació aquàtica, de la qual s’alimenta És pròpia de França, Anglaterra i la península Ibèrica
taquiglòssids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels monotremes, de la subclasse dels prototeris, caracteritzats pel fet de tenir el cos arrodonit i el pelatge dur i barrejat amb pues fortes, nombroses i punxegudes, la qual cosa els confereix una gran semblança amb l’eriçó, del qual és fàcil de distingir-los pel llarg musell, en forma de bec tubular, i per les fortíssimes ungles en què acaben llurs potes, molt apropiades per a excavar.
No tenen dents, i amb la llengua, molt llarga, atrapen els insectes dels quals s’alimenten Habiten a Austràlia, Tasmània i Nova Guinea, en llocs rics en vegetació, i comprenen dos gèneres, Echidna i Zaoglossus , el primer amb una sola espècie, l’equidna, i el segon amb tres espècies
llúdria
Mastologia
Nom donat als mamífers de la família dels mustèlids pertanyents als gèneres Lutra, Lutrogale, Pteronura, Amblionix, Aonix i Enhydra, caracteritzats pel fet de tenir un tronc llarg i flexible i un cap aixafat i ample.
Les potes són petites, amb cinc dits units per una membrana El pèl és dens i curt La llúdria comuna Lutra lutra ateny, com a màxim, 1,50 m de longitud total És un animal típicament adaptat al medi fluvial neda amb facilitat, el pèl impedeix que l’aigua arribi a la pell i les orelles presenten un dispositiu que permet de tancar el conducte auditiu S'alimenta de peixos, i fa els amagatalls a les riberes dels rius amb vegetació Habita a Europa, Àfrica, Amèrica i una gran part d’Àsia, i va en regressió als Països Catalans La llúdria gegant Pteronura sp pot arribar a fer 2,20 m, i…
camèlids
Mastologia
Família de mamífers, l’única existent actualment del subordre dels tilòpodes, integrada per individus de dimensions grans, de pelatge abundant, amb dos dits solament als peus; les peülles resten reduïdes a ungles veritables, i els dits s’estintolen a terra mitjançant coixinets elàstics i callositats.
Tenen el dentat complet i no posseeixen mai banyam L’estómac és dividit en tres cavitats rumen, reticle i quall la paret del rumen és formada per una gran quantitat de diverticles que contenen cèllules aqüíferes en les quals emmagatzemen aigua metabòlica És característica la forma oval dels eritròcits, que tenen en gran nombre La presència de camèlids a la península Ibèrica es produí per l’entrada de fauna africana, afavorida per una dessecació de la Mediterrània durant el Miocè superior, concretament en el Messinià, edat compresa entre els 6,3 i 5,2 milions d’anys Entre els diferents…
perissodàctils
Exemplar de perissodàctil (zebra)
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris.
De talla mitjana o gran, les espècies d’aquest ordre són caracteritzades pel fet que, tot i ésser digitígrades i ungulades, tenen les extremitats allargades amb desenvolupament predominant del tercer dit i reducció dels laterals, de tal manera que el pes del cos gravita sobre aquell De crani gros, presenten la dentadura completa, bé que de vegades pot mancar la primera dent molar les dents canines són monofiodonts i les dents jugals poden ésser selenodonts o lofodonts No tenen clavícula Llur règim alimentari és herbívor, i tenen un estómac simple però amb un cec molt voluminós De distribució…