Resultats de la cerca

Fou un dels introductors de l’art d’imprimir a Catalunya Treballà amb Nicolau Spindeler a Tortosa 1477 i a Barcelona 1478, i amb Pere Posa a Barcelona 1481 El 1492 s’establí a Sevilla, on treballà amb impremta pròpia fins després del 1506 Cal remarcar les seves impressions dels Rudimenta Grammaticae de Perotti Saragossa 1477 i dels Disticha del Verino Sevilla 1506

Tingué la primera impremta a Pamplona El 1502 s’establí a Logronyo, i, probablement per recomanació d’Antonio de Nebrija, traslladà una part de la impremta a Alcalá de Henares com a impressor de la universitat Sota els auspicis del cardenal Cisneros estampà, entre altres, diverses obres breus de Ramon Llull —del qual fou el primer impressor a Castella—, iniciades amb el Libellus de amico et amato 1517 L’obra que més celebritat li ha donat és la Biblia Poliglota Complutense Treballà també a Burgos 1512 i a Valladolid 1514 El succeí el seu gendre Miguel de Eguía

El seu fill, Jaume Bro , i el seu net, Josep Bro actiu entre el 1767 i el 1784, mantingueren la tradició familiar de gravadors i d’impressors

Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a  La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…

Estudià a la Universitat de Kaunas i d’aquesta època juvenil són les seves primeres colleccions poètiques Arran de l’ocupació soviètica deixà el seu país i anà a Alemanya 1944 i després als EUA 1949, on a Boston es dedicà a l’edició d’una Lietuviu Enciklopedija ‘Enciclopèdia lituana’ i més endavant d’una publicació sobre la cultura lituana Lietuviu Dienos ‘Dies lituans’ Poeta de grans contrasts, la seva obra tant es manifesta realista com romàntica, suaument lírica o d’un dramatisme abrandat La temàtica derivà des d’uns inicis sobretot religiosos a un caràcter patriòtic durant l’època de la…

Apareix el 1473 i, a Saragossa, el 1478 formant societat amb Georgius vom Holtz i Johannes Planck D’aquestes notícies hom ha deduït la seva possible activitat al capdavant d’un grup d’impressors alemanys com a animador de la primera impremta de la península Ibèrica, que devia funcionar conjuntament a Barcelona i a Saragossa L’edició, sense indicació d’impressor, de l' Ethica , l' Oeconomica i la Politica d’Aristòtil, que havia estat considerada feta per Botel a Saragossa vers el 1477, cal suposar-la, a partir d’un document datat a Barcelona aquest mateix any, feta a…

Vida i obra D’origen francès, s’establí a Barcelona, on és documentat des del 1548 Les seves edicions, en llatí, en català i en castellà, són notables per llur quantitat hom en coneix més de 150 entre llibres i opuscles, elegància de tipus i gravats i per la varietat de temes Estigué en relació amb els mestres de l’estudi general de Barcelona A Roca, F Escobar, JL Vileta, entre d’altres, dels quals publicà algunes obres, com les d’Antic Roca Praelectiones e graecis interpretibus haustae el 1563, l’ Arithmetica el 1565, i el Lexicon latino-catalanum de Nebrija, i amb els cercles religiosos de…

Fill de l’impressor Jaume Bordassar Fou amic de Gregori Maians i freqüentà el grup d’erudits de Vicent Tosca i Joan Baptista Coratjà, amb els quals fundà l’Academia Matemática i en publicà les bases a Ideas de una Academia Matemática 1740 Escriví sobre història, matemàtica, astronomia i gramàtica, com Ortografía española 1728, obra atribuïda a Maians i que suscità una polèmica entre aquest i Jerónimo Feijoo Aconseguí l’organització a la monarquia hispànica de la impressió de llibres religiosos Planificación de la imprenta del rezo Sagrado 1732

Seguint la tradició del seu pare Salvador Bonavia i Flores , es dedicà al teatre popular, tant en la faceta d’autor com en la d’editor Dirigí “ L’Escena Catalana ” des del 1925 fins a la desaparició de la collecció durant la guerra civil Com a autor cal destacar-ne dues comèdies que tingueren un èxit notable La puntaire 1927 i, especialment, Maria Cistellera 1936, que ja a l’època va ser considerada un plagi de la novella Felip Derblay de Georges Ohnet També feu alguna incursió en el drama social amb La presó de les dones 1936 Així mateix, i signant amb el pseudònim Jordi Canigó…

Típic autor del teatre popularitzant del tombant del segle XX sainets, quadres de costums, paròdies, etc Dels primers anys es destaquen el seu monòleg A les fosques 1894, així com el recull de poesia humorística Calderilla literària 1897 Escriví un elevat nombre de peces teatrals destinades a ser representades, algunes de les quals amb la collaboració de Lluís Millà Són destacables les comèdies L’emperador del Paralelo 1903, de títol burlesc i signada amb el pseudònim A Nònim , en què l’autor segueix l’estil humorístic de Pitarra per tal de presentar una estracanada de la figura del polític…