Resultats de la cerca

Com un dels principals promotors de la indústria del llibre a Catalunya, fundà l' Editorial Gustau Gili Fou també president i fundador de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i de l’Institut Català de les Arts del Llibre Pertanyent a la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona 1916 i diputat provincial 1931 Publicà les seves experiències en Bosquejo de una política del libro 1944

Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a  La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…

Estudià enginyeria a Madrid Treballà a la impremta Ramírez i Companyia de Barcelona Aviat en fou soci, i més tard en fou gerent El 1889 la convertí en Henrich i Companyia Fou la primera a posseir una rotativa, on hom imprimí “La Publicidad” des del 1889 També hi installà tallers de fotogravat i d’heliografia Com a editor publicà diverses obres en català Fou el primer president de la Federació de les Arts del Llibre, i presidí la Unió Sindical de les Indústries del Llibre de Barcelona Membre del partit liberal, fou diputat provincial, regidor, vicepresident de la…

Estudià a Llotja 1932-36 Entrà a l’ Editorial Montaner i Simon  1942 i hi fou responsable del taller de calcografia i de les edicions de bibliòfil de Ramon de Capmany Collaborà amb Joan Miró —de qui ja havia tirat les litografies de la Sèrie Barcelona el 1943— en la impressió i la confecció de les xilografies del llibre de João Cabral de Melo sobre el pintor 1946-47 i en les de l’edició dels poemes de Paul Éluard A toute épreuve 1947-55, editat per Gerald Cramer Ginebra Edità i imprimí les primeres edicions del grup  Dau al Set 1947-49, del qual fou membre, dos àlbums d’aiguaforts amb Tàpies…

El 1902 entrà en la redacció del diari republicà “El Pueblo”, on collaborà amb Blasco i Ibáñez El 1913 passà a residir a Madrid, on formà part de les redaccions d’"El País” i d’"El Radical” i fou elegit secretari del congrés republicà nacional 1914, al qual assistí en representació de València El 1916 tornà a València, on fundà l’editorial Cervantes, de publicacions en castellà, i collaborà a diversos periòdics populars d’orientació valencianista “La Barraca” 1913, “El Cuento del dumenche” 1919 El 1920 s’establí a Barcelona, on traslladà l’editorial, que reemprengué associat amb Ferran…

Publicà el relat La facècia 1960 i fou autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, com Ocells de pau 1971, Poema de la Mare de Déu del Tura 1979 i Herbari inversemblant 1981, així com de traduccions d’EA Poe i de J Anouilh Fou autor també dels texts del muntatge audiovisual Olot dins la mà  1964, amb fotografies de Ramon Teixidor, que tingué àmplia difusió a Catalunya El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana, fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos , i el 1997 el llibre Obra esparsa, llibre que quasi…

Germà del polític  Pere Muntañola Collaborà a Cu-cut i En Patufet , on signà amb l’anagrama Amyc Aprengué l’ofici d’impressor i es convertí en editor Creà l’ Editorial Muntañola  1917-29 —influït per l’Editorial Calleja—, dedicada solament a llibres per a infants, en català i en castellà, amb la qual dugué a terme una tasca exemplar Concebé un tipus de llibre de format gran, illustrat a tot color, combinant un text llegidor amb uns dibuixos que feien més entenedor el conte El primer llibre fou Bernardo y el gigante , rondalla mallorquina, que illustrà ell mateix…

Les seves produccions començaren el 1721 Entre les més remarcables es destaquen una edició llatina, en setze volums, del Llibre de contemplació de Ramon Llull i la publicació de la Historia del Reyno de Mallorca d’Agustí Alemany

Publicà les seves primeres poesies a la revista El Vers Valencià de Josep M Bayarri, de qui fou deixeble El 1943 fundà i dirigí els quaderns Esclat el 1944 fundà, a València, juntament amb Miquel Adlert i Noguerol, l' Editorial Torre Com a poeta, evolucionà cap a una poesia de textura intellectualista, a la manera de Josep M López-Picó, i, posteriorment, cap a una poesia d’influència postsimbolista Publicà, en altres reculls de poemes Volar 1943, La inquietud en calma 1945, Jo sense tu 1948, On vaig, Senyor 1949, Aires de cançó 1950, Goig 1953, Espases 1953, Jo, cap de casa 1962, D’…

Fill de l’impressor Josep Ferrer i d’Orga , defensà, com el seu pare, la prioritat de València en la introducció de la impremta féu nombroses edicions de bibliòfil, entre les quals es destaca una reimpressió del llibre Trobes en llaors de la Verge Maria 1894 És autor d’un Resumen histórico de las fundaciones establecidas en Valencia desde 1825