Resultats de la cerca

S’installà a Vilanova i la Geltrú el 1918 Rebé formació de magisteri i belles arts a Barcelona i exercí de professor a l’Hospitalet de Llobregat S’especialitzà en l’edició de goigs, dels quals en publicà 1256 entre el 1947 i el 1985 Fou l’autor de la illustració amb xilografies i dibuixos, la lletra i algunes músiques de molts d’aquests goigs Fou autor també de llibres, com ara Les belles estampes xilogràfiques catalanes 5 volums, 1971 o L’ermita de Bellvitge i els seus goigs 1972

Fill de Benet Montfort i Besades El 1765 fou nomenat director de la classe de gravats i làmines de l’Acadèmia de Sant Carles, de València El 1748 fou nomenat director de la Imprenta Real i tresorer de la Biblioteca Real, de Madrid Renuncià a heretar la impremta familiar, que passà al seu germà Benet Fou acadèmic de San Fernando

Es donà a conèixer com a autor de reproduccions de dibuixos de Fortuny i de la sèrie de Los caprichos , de Goya, i participà amb una sèrie d’aiguaforts en l’exposició d’art celebrada amb motiu de l’exposició universal del 1888 Fou considerat un dels millors gravadors sobre metall del seu temps La seva vinculació al món de les arts gràfiques el dugué a crear l’Editorial Seguí, que publicà obres enciclopèdiques, novelles populars, etc Fou continuada pels seus successors i desaparegué el 1947

Treballà a Barcelona i a Osca, on signà les estampes de caràcter popular de Sant Jordi i Sant Joan Baptista S’installà a Lleida 1801, on fundà una impremta, activa durant el segle XIX Durant la guerra del Francès fou deportat a França, acusat d’haver imprès libels antinapoleònics

En la seva joventut collaborà en la impremta de Propaganda Fide de Roma com a gravador de punxons L’any 1768 fou nomenat director de la Stamperia Reale de Parma, en la qual edità les seves millors obres tipogràfiques Un dels seus protectors fou el ministre plenipotenciari del rei d’Espanya a Roma José Nicolás de Azara, per mitjà del qual obtingué, l’any 1782, el nomenament d’impressor reial de Carles III, i l’any 1793, l’assignació d’una pensió vitalícia per part de Carles IV La seva obra és apreciada per la gran harmonia dels elements tipogràfics utilitzats El seu nom ha estat…

Format a Sant Carles Obrí taller d’estampació litogràfica el 1829 Traslladat a València 1839, fou condecorat per les seves acurades produccions el 1845 i el 1850, i el 1851 exposà en un certamen internacional a Londres S'especialitzà en països de ventalls, làmines religioses —sovint en colors— i auques, a part tota mena d’impresos Una ambiciosa estampació del pla de València li valgué el títol de litògraf oficial de l’ajuntament Continuaren l’obrador els seus fills Eleuteri-Godofred, Alexandra, Matilde i sobretot Isabel Pascual-Abad i Francés , pintora, que concorregué a exposicions

De formació autodidàctica, escriví obres sobre música instrumental i danses Reglas y advertencias que enseñan el modo de tañer la guitarra 1774, que formà part d’un volum titulat Academia musical de los instrumentos editat en fascicles També escriví Reglas para acompañar sobre la parte con la guitarra 1753, Arte de danzar a la francesa 1758, Quadernillo curioso de veinte contradanzas nuevas 1757 També publicà almanacs, obres històriques, manuals de prestidigitació i unes Meditaciones para el santo sacrificio de la misa 1744, que foren reeditades més de vint-i-cinc cops fins el 1892

Es formà amb el seu pare, notable gravador litògraf, i a Llotja Director artístic de l’editorial Seix i Barral, des del 1929 s’especialitzà en el disseny de cartells per a un gran nombre d’entitats, tant públiques com privades El 1947 fundà Filograf RGM , Institut d’Art Gràfic, i el 1954 l’editorial PEN Treballà, fonamentalment, en el camp de l’imprès de qualitat i les seves creacions, a mig camí entre l’imprès romàntic i la nova tipografia, el feren un pont entre la tradició tipogràfica noucentista i els nous corrents racionalistes Dissenyà diferents alfabets, entre ells el…

El seu fill, Jaume Bro , i el seu net, Josep Bro actiu entre el 1767 i el 1784, mantingueren la tradició familiar de gravadors i d’impressors

Establert a Anvers, hi adquirí 1601 dels successors d’ A Ortelius els materials i els drets de publicació del Theatrum Orbis Terrarum , i en publicà les darreres edicions impreses per la casa Plantin És autor i editor dels tres primers mapes impresos coneguts del Principat de Catalunya, els dos primers dels quals per encàrrec de la generalitat 1602-03, a la qual són dedicats l’un, mural, és format per sis fulls, i l’altre aparegué incorporat a set edicions del Theatrum Orbis Terrarum , juntament amb la Descripción de Cataluña de Francesc Diago , també encarregada per la generalitat