Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
diner tornès
Numismàtica i sigil·lografia
Diner encunyat a Tours, base física de la moneda tornesa, sistema monetari francès, derivat del carolingi, que comprenia també com a moneda de compte el sou tornès, de 20 diners, i la lliura tornesa, de 240 diners.
Els diners tornesos circularen àmpliament, i Jaume I es veié forçat a admetre els tornesos a la senyoria de Montpeller l’any 1273, i en fixà el valor en el d’un melgorès , per tal com els considerava equivalents
principi de bivalència
Lògica
Matemàtiques
Principi de la lògica de sentències o proposicions, de caire semàntic, que diu: «tota sentència és certa o falsa».
Aquest principi fou enunciat en el cas del càlcul de proposicions, de forma explícita, per primera vegada, a l’escola estoica de Megara lògica i, concretament, per Crisip, si bé ja Aristòtil en De Interpretatione l’havia analitzat i discutit àmpliament Sintàcticament parlant implica les lleis del tercer exclòs, de no-contradicció i de la doble negació, les quals, en lògiques no bivalents, poden esdevenir falses
Francesco Maurolico
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic sicilià, conegut amb el nom de Francesco de Messina.
Fou monjo benedictí i traductor dels grans matemàtics grecs L’any 1543 publicà l’obra Cosmographia , i a partir de l’any 1550 es dedicà a l’estudi de l’òptica, especialment dels fenòmens relacionats amb els miralls esfèrics, els prismes i el mecanisme de la visió humana, investigacions que exposà en l’obra Photismi de homine 1611, en la qual també explicà el fenomen de l’arc de Sant Martí En el seu llibre Arithmeticorum libri duo 1575 utilitzà sistemàticament lletres en comptes de nombres en les deduccions matemàtiques, i també se serví àmpliament del tipus de raonament matemàtic…
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Des del segle XIII, moneda d’argent fi que apareix a molts llocs com a conseqüència de la reforma monetària portada a terme per Lluís IX de França, l’any 1266.
Aquest sobirà, amb la creació del gros tornès , materialitzava l’antiga unitat de compte en una moneda d’argent de bona llei, de 4,2 grams de pes i un valor de 12 diners tornesos, és a dir, la moneda d’un sou Aquesta iniciativa fou àmpliament imitada i donà lloc a l’aparició de moltes monedes noves de valor equivalent un sou, que reberen noms definits i propis segons els països el ral gros de Montpeller, creat el 1272 per Jaume I de Catalunya-Aragó, el croat o ral d’argent de Barcelona, o el ral d’argent o croat de Mallorca, creat el 1300 per Jaume II de Mallorca Algunes d’…
dracma

Dracma amb l’efígie d’Aretusa a l’anvers i el cavall Pegàs al revers
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent, unitat monetària de l’antiga Grècia.
El seu pes teòric, segons els sistemes ponderals, era de 4,36 g per a l’euboicoàtic, 4,15 per al de Focea, 3,84 a Lesbos, 3,64 a Milet i 3,32 a Samos, entre altres Els múltiples i divisors més usuals eren la decadracma, la tetradracma i la didracma, el tetròbol 2/3, el triòbol 1/2, el diòbol 1/3, l’òbol 1/6 i l’hemiòbol 1/12 La colonització grega per la Mediterrània n'estengué l’ús per tot l’Occident, i fou encunyada a moltes colònies Les colònies gregues de Roses i Empúries bateren divisors de la dracma, primer, i dracmes vers la fi del s IV aC o al començament del s III aC La dracma de…
dinar
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’or, que començà d’ésser encunyada al final del s. VII.
En un primer moment imità els esquemes tipològics i metrològics bizantins, però a partir de la reforma monetària del califa ‘Abd al-Malik ibn MarwBan 685-705, la seva tipologia esdevingué totalment epigràfica en àrab i el seu pes fou fixat a 4,25 g A la península Ibèrica, entre el 711 i el 716 hom encunyà dinars que imitaven els nord-africans derivats dels models bizantins de la seca de Cartago Després d’aquesta data hom baté dinars amb inscripcions, adaptats als models reformats De l’any 745 al 936 no degué encunyar-se or a Al-Andalus Les emissions àuries foren represes per ‘Abd al-Raḥmān…