Resultats de la cerca
Es mostren 3285 resultats
estany des Peix
L'estany des Peix; al fons, es Vedrà
Ernest Prats Garcia (CC BY-NC-ND 2.0)
Albufera
Albufera al N de Formentera, que per la boca de l’estany des Peix comunica amb la mar.
La caseria i les Salines de sa Savina el separen de l’estany Pudent
Lagoa dos Patos
Albufera
Albufera de Rio Grande do Sul, al Brasil (250 km de longitud per 60 d’amplada).
Parallela a la costa, es comunica amb l’Atlàntic pel canal Rio Grande i amb el llac Mirim pel de São Gonçalo
albufera del Quadro
Albufera
Antiga albufera del municipi de Benicàssim (Plana Alta), al límit amb el de Castelló de la Plana, actualment zona de marjal ( prats del Quadro
).
gola del Pujol Nou
Albufera
Gola de l’Albufera, la més septentrional, que travessa la Devesa al S del Saler, dins el terme de València.
estany Pudent
Albufera
Albufera al N de Formentera, la més extensa de l’illa, a la vora de la qual es troben les salines de Formentera.
Colosseu
El Colosseu
anpalacios (CC BY-NC-ND 2.0)
Amfiteatre
Gran amfiteatre de Roma, edificat en temps dels Flavis.
Començat el 72, fou inaugurat per Tit el 80 i acabat per Domicià el 82 El nom Colosseum , divulgat a partir del segle VIII li ve d’una estàtua colossal de l’emperador, o a causa de les grans proporcions de l’edifici Les dimensions exteriors són eix llarg, 188 m eix menor, 156 m circumferència, 527 m alçada, 57 m L’arena fa 76 per 46 m Tenia cabuda per a uns 50000 espectadors L’exterior té quatre pisos amb arcades ornades de mitges columes amb els tres ordres superposats dòric, jònic i corinti el superior, sense arcades, té una decoració de pilars corintis Una part de les arcades exteriors…
xarxa
Matemàtiques
Aplicació d’un conjunt dirigit en un conjunt qualsevol, essent un conjunt dirigit un conjunt ordenat segons una relació reflexiva, transitiva i filtrant superiorment.
Tota successió és una xarxa x 1 , x 2 , x 3 , , on el conjunt dirigit utilitzat per a fer l’índex dels elements és el dels nombres naturals En anàlisi, la convergència per xarxes generalitza la seqüencial
matriu wronskiana (de n funcions)
Matemàtiques
Donades n funcions d’una variable real, f1,...,fn, matriu que té a la primera fila les funcions donades, i a les (n—1) files restants, les (n—1) primeres derivades: .
Rep el seu nom del matemàtic J M H Wroński
variància
Matemàtiques
Mesura de la dispersió d’una variable aleatòria X respecte al seu valor mitjà.
Hom la defineix mitjançant la següent igualtat σ 2 X = E X - E X 2 E X essent l’esperança matemàtica o valor mitjà de X La variància és, doncs, el moment de segon ordre corresponent a la variable X centrada La seva arrel quadrada σ és la desviació tipus En el cas discret, és a dir, si la variable aleatòria X pren un nombre finit de valors x 1 , …, x n amb probabilitats respectives P 1 , …, P n , aleshores hom té