Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Ernst Zermelo
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Féu recerques en teoria de conjunts, i donà a conèixer l’axioma que duu el seu nom, el qual ha originat grans controvèrsies, perquè no ha estat acceptat per tots els matemàtics
sistema acusatori
Dret processal
Procediment per a perseguir i jutjar els delictes, oposat al sistema inquisitiu, que exigeix, com a elements essencials, acusació concreta per a jutjar una persona, publicitat en el procés, igualtat de drets i deures entre l’acusació i la defensa, llibertat per a l’acusat fins a l’existència de sentència definitiva, possible impugnació per qualsevol motiu de la sentència, etc.
Seguint l’exemple de les legislacions francesa i belga, l’espanyola ha acceptat el sistema acusatori en la fase del judici oral o plenari, tot mantenint l’inquisitiu en la del sumari
Enòpides de Quios
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic grec.
Donà el valor de 24° a l’obliqüitat de l’eclíptica, valor que fou acceptat a Grècia fins al posterior refinament d’Eratòstenes Calculà el valor de l' any gran menor nombre d’anys, que coincideix amb un nombre exacte de llunacions, o mesos sinòdics, i en determinà el valor de 59 anys, corresponent a 730 llunacions Treballà en alguns problemes de geometria i plantejà la diferenciació entre problema i teorema Eudem, deixeble d’Aristòtil, li atribueix la divisió del zodíac en dotze parts o signes, però segurament aquesta és molt anterior i es remunta a la tradició astronòmica egípcia o babilònica
representació
Dret processal
Poder, de caràcter revocable, atorgat legalment a un procurador de tribunals, per representar algú, dit poderdant, en una causa processal.
La representació comença en el moment en què el procurador fa ús del poder que hom li ha atorgat i ell ha acceptat, i d’aleshores endavant el procurador resta obligat a portar l’assumpte fins al final Les causes que poden determinar l’acabament de la representació —dependents del mateix procés, de la matèria de litigi, de la natura de l’ofici de procurador i del caràcter irrevocable del poder— són les següents l’acabament del negoci, quan el poder s’hi contrau, pel fet que l’actor se separa de l’acció o oposició formulades la mort del poderdant o l’acabament de la personalitat amb la qual…
conjunt

Representació gràfica de la relació de pertinença i de les operacions d’unió i intersecció dels conjunts
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Reunió d’objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat (Cantor).
Aquesta definició, des del punt de vista matemàtic, no és vàlida, i, així, en matemàtiques la noció de conjunt no és definida, i s’inclou dins del desenvolupament d’una teoria axiomàtica que eviti les paradoxes i contradiccions com les que, a començament del segle XX, posaren en qüestió no solament la teoria de conjunts, sinó bona part de la matemàtica Hom no defineix, doncs, ni conjunt, ni element, ni la relació de pertinença, i es conforma amb la idea intuïtiva del que signifiquen frases com Un conjunt és format per elements, o l’element 4 pertany al conjunt dels nombres naturals La…