Resultats de la cerca

Fou professor d’història, estadística i dret natural i polític a Marburg 1746 i després a Göttingen 1748

És autor del Kitāb al-handasa ‘Tractat de geometria’ i d’un tractat sobre els coneixements de càlcul que havien de tenir els escribes i els funcionaris Fou també traductor i comentarista d’Euclides, de Diofant i de Ptolemeu

Nasqué al començament del segle XII Ocupà alts càrrecs administratius i obtingué el títol de nasī ‘príncep’ L’any 1116 escriví en hebreu una Geometria pràctica , traduïda al llatí per Plató de Tívoli 1145 versió catalana de Millàs i Vallicrosa, 1931 És autor també d’un tractat d’agrimensura i d’àlgebra, d’un Càlcul dels astres , d’ El llibre de la intercalació, on compara el calendari hebreu amb l’àrab i el cristià, i de nombroses obres matemàtiques i astronòmiques que contribuïren a la difusió de la ciència aràbiga en el món occidental Com a filòsof, marcadament neoplatònic, escriví Hegyon…

Fill d’un pastor luterà pobre, el 1817 un dels seus mestres en reconegué el talent, l’introduí en els clàssics de les matemàtiques i aconseguí el seu ingrés a la Universitat de Cristiania actualment Oslo l’any 1821, on obtingué un títol, i finançà la seva formació posterior El 1823 fou el primer en formular i resoldre una equació integral El 1824, amb l’enginyer alemany August Leopold Crelle, fundà el Journal für die reine und angewandte Mathematik ‘Revista de matemàtica pura i aplicada’, on publicà molts treballs El 1926 anà a París, aleshores centre mundial de les matemàtiques, on completà…

Era frare del convent de Sant Francesc de Barcelona i per desavinences filosòfiques es traslladà a Marsella Publicà a Amsterdam uns Amusements philosophiques sur diverses parties des sciences et principalement de la physique et des mathématiques 1763

Introduí un mètode per a controlar les fórmules de la lògica seqüencial mitjançant les taules de veritat És conegut pel fet d’haver proposat el 1920 els sis temes lògics polivalents, especialment trivalents, amb independència de Łukasiewicz Establí també una teoria general de les proposicions elementals 1922, i estudià els problemes dels grups de mots en el llenguatge, amb independència dels resultats obtinguts per Markov

Participà, com a militar, a la campanya de Rússia i fou fet presoner i internat a Saratov, on treballà per establir les bases de la geometria projectiva Féu també importants estudis i treballs en mecànica La seva obra principal és Traité des propriétés projectives des figures 1822

Fou professor a l’École Polytechnique i a la Sorbona Féu recerques importants en anàlisi matemàtica, càlcul de probabilitats, calor, acústica, capillaritat, elasticitat de materials, etc Deixeble de Laplace, és un dels precursors de la física matemàtica

Fou professor a l’École Polytechnique i s’especialitzà en mecànica Desenvolupà la teoria dels parells i del moviment d’un cos sòlid al voltant d’un punt fix, on introduí el concepte d’inèrcia a la rotació al voltant de certs eixos característics Publicà Éléments de statique 1803 i Nouvelle théorie de la rotation des corps 1832

Professor a Caen i des del 1881 a la Sorbona de París, explicà successivament mecànica teòrica, física matemàtica, càlcul de probabilitats i astronomia Dotat d’una intelligència privilegiada, féu aportacions notables en tots aquests camps, des del descobriment de les funcions automorfes fins a l’exposició de la teoria ergòdica Proposà diverses teories fecundes i ha estat considerat com un precursor d’Einstein per les seves intuïcions sobre el principi de la relativitat i l’espai de quatre dimensions Entre les seves obres, publicades íntegrament en edició pòstuma Oeuvres, 11 volums, 1916-56,…