Resultats de la cerca

Professor a Berlín des del 1926, fou destacat representant de l’anomenat Grup de Berlín, neopositivista i vinculat al cercle de Viena, i des del 1930 dirigí, amb R Carnap, la revista Erkenntnis des del 1933 professà a Istanbul i des del 1938 a la Universitat de Califòrnia, on es traslladà fugint dels nazis Seguidor, bé que moderat, dels desenvolupaments de l’empirisme lògic, l’empirisme científic i el moviment per a la ciència unificada, és autor de moltes obres sobre la nova imatge física del món i les seves implicacions filosòfiques, entre les quals es destaquen…

Inicialment, reuní membres de la revista Ciència , vinculats a la Societat Catalana de Química, que es dissolgué en crear-se la filial corresponent, i científics del Servei Meteorològic de Catalunya Josep Estalella en fou el primer president El succeí Eduard Fontserè en els períodes 1933-35 i 1936-39, que en mantingué el caliu, com a president de la Secció de Ciències de l’Institut, fins el 1959, en què s’iniciaren de nou les activitats a la clandestinitat amb una nova junta presidida per AEsteve i Subirana Entre les seves activitats destacaren els cursos organitzats en…

Emigrà a França el 1936 amb la seva família fugint dels nazis, on estudià a l’École Polytechnique 1945-47 Posteriorment anà als EUA, on es diplomà en aeronàutica al Massachusetts Institute of Technology 1949 Del 1949 al 1958 treballà al Centre National de la Recherche Scientifique El 1952 es doctorà a la Universitat de París en matemàtiques i tornà als Estats Units, on féu un postdoctorat a l’Institute for Advanced Study de Princeton sota la supervisió de Johannes von Neumann El 1958 es traslladà definitivament als EUA, on treballà a la companyia  International Business Machines i fou…

Fill d’un pastor luterà pobre, el 1817 un dels seus mestres en reconegué el talent, l’introduí en els clàssics de les matemàtiques i aconseguí el seu ingrés a la Universitat de Cristiania actualment Oslo l’any 1821, on obtingué un títol, i finançà la seva formació posterior El 1823 fou el primer en formular i resoldre una equació integral El 1824, amb l’enginyer alemany August Leopold Crelle, fundà el Journal für die reine und angewandte Mathematik ‘Revista de matemàtica pura i aplicada’, on publicà molts treballs El 1926 anà a París, aleshores centre mundial de les matemàtiques…

Estudià a Charlottenburg Berlín, Barcelona i Madrid Es doctorà també en ciències exactes i físiques i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid S'especialitzà en ciències fisicomatemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona una memòria destacada Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento També exercí una activitat pedagògica important Publicà articles en la Revista de la Academia de Ciencias , de Madrid, i en el butlletí de l’Institut de Ciències de Barcelona Fundà…

Afectat de paràlisi des del naixement, que li causà una dependència absoluta, fou pràcticament autodidacte en les matèries científiques Dictava els seus treballs primer a la seva mare i, en morir aquesta 1955, a les seves cosines Inclinat aviat cap a la matemàtica, començà la seva tasca d’investigació amb un treball sobre sumació de sèries que fou publicat a Comptes Rendus , de l’Académie des Sciences de París 1938 Des de llavors treballà en relació amb l’escola de Jacques Hadamard  i contribuí al progrés de la teoria de funcions, especialment la teoria clàssica de les funcions analítiques d’…

Doctor en matemàtiques 1974 i en filologia 2008, ha estat professor del Departament d’Àlgebra 1971-2010 i vicerector d’Estatuts 1984-86 de la Universitat de València Com a matemàtic, ha investigat en topologia general, sobre la qual ha publicat articles en revistes de matemàtiques i ha dut a terme comunicacions en congressos Milita en el catalanisme independentista d’esquerres, i és un dels dirigents del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i, per aquesta opció ideològica ha estat multat, detingut i processat diverses vegades És autor de diversos assaigs polítics en…

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…