Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
multiplicació
Matemàtiques
Operació aritmètica que, donats dos nombres naturals a (el multiplicand) i b (el multiplicador), consisteix a trobar un nombre, ab, a × b o a · b, que és el resultat de sumar b vegades el nombre a
.
En teoria de conjunts, hom defineix el nombre ab com el cardinal del producte cartesià A × B , on A és un conjunt de cardinal a , i B un conjunt de cardinal b La multiplicació és anomenada també producte i gaudeix de les propietats associativa, commutativa i distributiva respecte a la suma En les successives extensions del conjunt de nombres naturals fins a arribar als nombres complexos, hom va generalitzant convenientment la definició de la multiplicació, sense perdre, però, cap de les propietats anteriors ni tampoc la propietat que l’element neutre es pot anar identificant sempre amb el…
mínim comú múltiple
Matemàtiques
El més petit dels nombres enters (o polinomis) que són múltiples comuns de dos o més nombres enters (o polinomis) donats.
múltiple
Matemàtiques
Donat un nombre enter n, nombre m tal, que m = an, on a és també enter.
Una definició anàloga serveix per als polinomis
mostra
Matemàtiques
Porció finita d’una població que és utilitzada per a extrapolar conclusions sobre diverses característiques de la població total.
En general, l’elecció d’una mostra estadística és duta a terme amb bases aleatòries, puix que tots els elements de la població han de gaudir de la mateixa probabilitat de formar part de la mostra, les dimensions de la qual són molt variables i depenen de les característiques pròpies del poblema que estadísticament hom vol estimar En mesurar una característica en una mostra hom obté els valors mostrals o distribució empírica de la mostra, de la qual hom extreu els paràmetres estadístics essencials, és a dir, la mitjana, la variància, la mediana, etc, que són els que permeten d’extreure…
monòton | monòtona
Matemàtiques
Dit d’una successió de nombres o de funcions que és creixent o decreixent.
monòton | monòtona
Matemàtiques
Dit de l’aplicació entre dos conjunts ordenats que és creixent o bé decreixent.
L’estricta monotonia es refereix al cas d’estricta creixença o decreixença
monàdic | monàdica
Matemàtiques
Dit d’una operació amb un sol operand, com, per exemple, el canvi de signe.
moment
Matemàtiques
Valor determinat pel paràmetre en la representació paramètrica d’una corba.
Aquest paràmetre, en física és sempre el temps
reticle modular
Matemàtiques
Reticle (R, ∧, ∨) tal que si a<c aleshores a ∨(b ∧c) = (a ∨b) ∧c.