Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
versemblança
Matemàtiques
Propietat d’ésser aparentment certa una hipòtesi estadística.
convolució
Matemàtiques
Donades dues funcions reals de variable real, f(x) i g(x), funció definida per la integral: .
La convolució, o producte de convolució , té les propietats commutativa, associativa i distributiva Hi ha dos teoremes importants sobre la convolució El primer, o teorema de Parseval , afirma que la transformada de Laplace o de Fourier de la convolució de dues funcions és el producte de les transformades de Laplace o Fourier, respectivament, de les dues funcions F f*g y = Ff y x Fg y Segons el segon, la transformada de Fourier del producte de dues funcions és igual a la convolució de les seves transformades dividit per 2π F f x g y = 1/2π Ff y * Fg y
teoria de la decisió estadística
Matemàtiques
Teoria matemàtica consistent en una aproximació unificadora a l’estadística matemàtica, basada en el concepte de joc d’estratègia, introduït per John von Neumann el 1928, que inclou l’estimació puntual i per intervals, com també la teoria dels contrasts d’hipòtesis.
La inicià el treball d’Abraham Wald Statistical Decisions Functions 1949 En la teoria de la decisió hom empra mostres aleatòries per tal de prendre decisions enfront d’incerteses respecte a diverses accions, entre les quals n'hi ha que poden ésser considerades millors que les restants Per exemple, en el cas d’un contrast paramètric d’hipòtesis, hom farà servir una mostra del collectiu, n'observarà una realització i, en vista de la valor presa per la funció de decisió, acceptarà o rebutjarà la hipòtesi En la teoria de la decisió, doncs, hom considera d’una banda un sistema probabilitzat o…
dispersió
Matemàtiques
Desviació d’un conjunt de valors respecte a un valor central, generalment el valor mitjà.
Hom la mesura mitjançant la desviació mitjana, desviació típica o la variància
disjunt | disjunta
Matemàtiques
Dit de dos conjunts quan són mútuament excloents, és a dir, quan llur intersecció és el conjunt buit.
discret
Física
Matemàtiques
Dit de la variable que només pot prendre un conjunt finit o numerable de valors (p ex, l’energia d’un sistema quantitzat o el spin), per oposició a una variable contínua.
discontinu | discontínua
director | directora
Matemàtiques
Que dirigeix el moviment d’un punt o d’una línia i n’estableix, així, la direcció.
diagrama
Diagrames estadístics: de barres, de sectors, etc,
Matemàtiques
Gràfic traçat generalment en un pla dotat d’uns eixos de coordenades per tal d’il·lustrar la relació existent entre dues quantitats variables, una de les quals hom pot considerar com a funció de l’altra.
matriu diagonal
Matemàtiques
Matriu quadrada els elements de la qual són tots nuls llevat dels de la diagonal, és a dir, aij = 0 si i ≠j.