Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
base d’un triangle
Matemàtiques
Qualsevol costat d’un triangle que ocupa convencionalment la posició horitzontal i és utilitzat per a calcular-ne l’àrea. En el cas de triangles isòsceles, és el costat desigual.
regla de Barrow
Matemàtiques
Regla que s’utilitza per a calcular integrals definides segons la qual el valor d’una integral definida és la diferència entre els valors que pren una primitiva de la funció integrant en els extrems de la integral.
barra
Matemàtiques
Línia emprada en la notació matemàtica per a separar el numerador del denominador en un trencat (4 ⁄ 7) i per a formar els símbols de tant per cent (%) i tant per mil (‰).
També és utilitzada per a indicar la negació d’un signe determinat, en ser-hi collocada verticalment al damunt, per a expressar gràficament la relació de divisibilitat entre dos nombres 7|21 vol dir 7 divideix 21 i per a donar compte del valor absolut d’un nombre i del mòdul en els vectors i en les quantitats complexes | a | és el mòdul del vector a , i | z | el mòdul del nombre complex z
barra
Matemàtiques
Rectangle utilitzat per a visualitzar la dependència entre dues dades estadístiques en què la base s’associa a una de les variables i l’altura a l’altra; el conjunt de barres determina un gràfic de barres o histograma.
arrel múltiple
Matemàtiques
Arrel d’un polinomi que és també arrel d’una o més derivades d’aquest polinomi. Si un polinomi p(x) té una arrel múltiple a de multiplicitat n, aleshores és divisible per (x – a)n.
arrel enèsima
Matemàtiques
Donat un nombre real o complex, anomenat radicand, nombre real o complex que, elevat a n, dóna el radicand.
acció d’un grup en un conjunt
Matemàtiques
Donat un grup G i un conjunt X, acció d’assignar a cada element g de G una aplicació bijectiva σg de X en X de tal manera que σe (e és l’element neutre de G) és la identitat de X i que σg’ o σg = σg’g, qualssevol que siguin els elements g i g’ de G.
Si g és un element de G , la inversa de l’aplicació σ g és σ g–1 Per exemple, si X , V és un espai afí, l’aplicació v → t v que assigna a cada vector v de V la translació t v definida per v és a dir, t v x = x + v per a tot punt x de X és una acció del grup additiu V ,+ en X Un altre exemple és l’acció per conjugació del grup G de matrius reals invertibles d’ordre n en el conjunt X de matrius reals d’ordre n , definida per la relació σ g x = gxg -1 Si X és un conjunt amb estructura per exemple un espai vectorial i les aplicacions σ g són automorfismes d’aquesta estructura…
Manuel Balanzat De Los Santos
Matemàtiques
Matemàtic castellà.
Exiliat després de la Guerra Civil Espanyola, desenvolupà la seva carrera a l’Argentina, dins l’escola de Julio Rey Pastor Destaquen les seves aportacions en geometria