Resultats de la cerca

Fou catedràtic d’astronomia matemàtica a la Sorbona des del 1878, i membre de l’Académie des Sciences 1862 Féu treballs d’investigació en els camps de la mecànica, del càlcul infinitesimal, i, especialment, en geometria pura sobre la teoria de superfícies És autor de les memòries La théorie générale des surfaces 1845 i Mémoire sur l’emploi d’un nouveau système de coordonnées dans l’étude des propriétés des surfaces courbes , publicades al “Journal des Mathématiques”

Professor 1851 i director 1861 de l’Escola de Nàutica de Barcelona Publicà, en collaboració amb Ezequiel Calvet, les famoses Tablas de Logaritmos Españoles 1847 i una Colección de Tablas para varios usos Del 1852 al 1866 publicà amb Joan Dey unes Tablas de declinaciones del Sol y ecuaciones del tiempo

Amb Thomas Gold i Fred Hoyle, és l’autor de la teoria cosmològica dita de l’estat estacionari Steady-State de l’univers 1948, que parteix del “principi cosmològic perfecte” segons el qual l’univers presenta el mateix aspecte qualssevol que siguin el lloc i l’instant de l’observació cosmologia La seva obra més important és Cosmologia 1952

És la primera revista monogràfica de didàctica de les matemàtiques publicada als Països Catalans Ha publicat també articles en castellà, francès i italià

Collaborà amb Lavoisier en els cèlebres experiments que donaren lloc a la descomposició de l’aigua en oxigen i hidrogen i a la seva ulterior síntesi Continuà les investigacions matemàtiques de Monge en un estudi que féu sobre la curvatura de les superfícies hi ha el teorema que porta el seu nom

Estudià a Lovaina i més tard s’establí definitivament a Duisburg És considerat un dels millors cartògrafs del seu temps i és autor de la projecció cilíndrica que porta el seu nom, projecció de Mercator Emprant aquest mètode publicà, el 1569, el primer mapa per a ús dels navegants De les seves obres escrites cal esmentar Tabulae geographicae ad mentem Ptolemaei 1578 i Atlas sive cosmo 1585

Contribuí a les teories modernes sobre el sistema dels nombres reals i fou un dels primers a establir-ne el continu Definí aritmèticament els nombres irracionals sense referir-se als límits Escriví Exposition nouvelle de la théorie des formes linéaires 1884 i Nouveaux éléments de géometrie 1903

Doctorat 1924 a la Universitat de Viena, el 1927 en guanyà la càtedra de geometria que, després d’una estada a la Universitat d’Amsterdam 1925-27, ocupà fins el 1938 Aquest mateix any s’exilià als EUA, on fou professor a la Universitat de Notre Dame fins el 1948, que passà a l’Illinois Institute of Technology Formà part activa del “cercle de Viena” i aportà avenços fonamentals a la matemàtica del s XX Cal destacar la seva creació de la teoria de la dimensió, així com les seves contribucions a la teoria d’espais mètrics reals i probabilístics, geometria, àlgebra de funcions, fonaments i lògica…

Fou el primer a separar la trigonometria de l’estereometria i l’astronomia Féu la primera definició de triangle esfèric i utilitzà la relació entre els triangles esfèrics i els plans per a resoldre els triangles esfèrics teorema de Menelau Escriví el tractat Esfèrica , on establí els fonaments de la trigonometria esfèrica

Coincideix amb la recta perpendicular al punt mitjà del segment Les tres mediatrius dels costats d’un triangle es tallen en un punt únic, anomenat circumcentre