Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
demostració
Lògica
Matemàtiques
Derivació d’un enunciat, mitjançant l’aplicació d’unes determinades regles lògiques, a partir d’uns altres enunciats, dits premisses de la demostració.
Qualsevol cadena de demostracions ha d’arrencar d’un conjunt finit de premisses no demostrables, els axiomes Aquest conjunt és anomenat el sistema dels axiomes de la teoria deductiva, i els enunciats que són demostrats a partir dels axiomes s’anomenen teoremes Identificada, en la teoria platònica, amb la definició, Aristòtil la considerà com un procés superior, adreçat a extreure, mitjançant el sillogisme, una conclusió a partir d’unes premisses certes L’escolàstica s’adherí a l’esquema aristotèlic i n'elaborà una classificació propter quid , ad intellectum , ad sensum , a priori , a…
decimal
Matemàtiques
Dit de la fracció el denominador de la qual és una potència de deu.
decil
Matemàtiques
Estadístic d’ordre que té un deu per cent de valors observats més petits que ell.
curvatura
Matemàtiques
En una corba plana, límit de la raó entre la variació de la inclinació de la tangent sobre un arc donat i la longitud d’aquest arc en fer-lo tendir a zero.
Analíticament, hom la defineix mitjançant l’expressió fx essent l’equació de la corba en coordenades cartesianes
curtosi
Matemàtiques
Grau d’apuntament d’una distribució estadística, és a dir, grau de convexitat o aplatament de la corba representativa d’una distribució estadística.
La curtosi β 2 és mesurada, generalment, mitjançant l’expressió β 2 =μ 4 /μ 2 2 on μ 2 i μ 4 són els moments d’ordre 2 i 4, respectivament Atès que β 2 ≃3 per a una distribució normal, hom pren, correntment, com a mesura de la curtosi, el terme K= β 2 -3 Una distribució és leptocúrtica si K > 0 , mesocúrtica si K = 0 i platicúrtica si K < 0
curl
Física
Matemàtiques
Símbol utilitzat en la literatura matemàtica anglosaxona per a representar l’operador rotacional
.
flexàgon
Matemàtiques
Superfície poligonal plana, que és la superposició dels plecs amb què ha estat doblegada una superfície plana inicial.
És originada de tal manera que una acció simple sobre els seus plecs elementals té com a conseqüència un canvi en la figura, com és ara l’aparició d’una cara oculta que no era cap de les dues que formaven la figura resultant Estudiades exhaustivament pel matemàtic nord-americà Martin Gardner, han estat aplicades a la física per Richard Feynman
fitat | fitada
Matemàtiques
Dit dels subconjunts, les successions, les funcions, etc que no prenen valors infinits.
Un subconjunt B d’un conjunt ordenat A ,≤ s’anomena fitat inferiorment en A si existeix algun element k ∈ A dit fita inferior de B tal que k ≤ x per a tot x ∈ B Anàlogament, si existeix un element k´∈A tal que x ≤k´ per tot x∈B , hom diu que B està fitat superiorment en A i que k´ és una fita superior de B Un subconjunt s’anomena fitat si ho està inferiorment i superiorment Aquest concepte s’estén de manera natural a successions i funcions, sempre en el context dels conjunts ordenats i es manté la terminologia emprada Així, una successió s’anomena fitada si el conjunt dels seus termes és…