Resultats de la cerca

Amb Thomas Gold i Fred Hoyle, és l’autor de la teoria cosmològica dita de l’estat estacionari Steady-State de l’univers 1948, que parteix del “principi cosmològic perfecte” segons el qual l’univers presenta el mateix aspecte qualssevol que siguin el lloc i l’instant de l’observació cosmologia La seva obra més important és Cosmologia 1952

Obtingué la medalla Fields el 1974 És conegut per un teorema de la teoria de nombres que porta el seu nom, segons el qual existeix una infinitat de nombres primers p tals que p + 2 té, com a màxim, quatre divisors primers

Profundament influït per Diofant, escriví l' Algebra, parte maggiore dell’aritmetica, divisa in tre libri 1572 Una segona part sobre geometria es conserva inacabada Matemàtic de transició, fou el primer a treballar amb nombres imaginaris, cosa que li permeté de resoldre diverses equacions Introduí noves notacions, com els parèntesis El seu principal treball d’enginyer fou l’assecament de les terres pantanoses de Val di Chiara Toscana

Sacerdot catòlic i professor de filosofia de la religió a Praga 1805-20, hagué d’abandonar la càtedra per les seves tendències racionalistes Oposat a l’idealisme kantià, volgué desenvolupar una filosofia científica amb la seva concepció de la lògica com a estudi de les “proposicions com a tals” o en elles mateixes ‘Sätze an sich’ en tant que quelcom objectiu, i amb la seva contribució a la fonamentació de les matemàtiques Féu estudis de les paradoxes de l’infinit descobertes per ell i formulades clàssicament per Georg Cantor Treballà també en funcions reals, convergència de sèries, etc Les…

Publicà el seu principal treball com a apèndix al Tentamen , obra del seu pare, amb el títol d' Appendix scientiam spatii absolute veram exhibens 1831-33

Amic de Karl Friedrich Gauss, es dedicà a l’estudi dels principis de la geometria en el seu Tentamen iuventutem studiosam in elementa matheseos purae introducendi 1831-33, publicat en dos volums És autor d' Öt szmorújáték ‘Cinc tragèdies’, 1817 i Párisi per ‘Procés a París’, 1818

Treballà al departament de física matemàtica de l’Acadèmia de Ciències d’Ucraïna des del 1925, on fou nomenat doctor honoris causa en matemàtiques 1930 malgrat no posseir cap títol acadèmic Fou professor a les universitats de Kíev i Moscou i membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1948 obtingué el premi Lenin el 1958 Treballà sobre superfluïdesa, superconductivitat, anàlisi matemàtica, teoria de funcions, equacions diferencials i teoria quàntica de camps

El seu nom complet era Abū al-Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad al-Bīrūnī Pertanyia a la secta heterodoxa i al grup de la šu'cubiyya pobles no àrabs, defensor de la igualtat de tots els musulmans És autor de llibres d’astronomia i d’astrologia i de Ta'riḫ al-Hind ‘Història de l’Índia’

Estudià a la Universitat de Harvard i fou professor a Princeton 1909-12 i a Harvard 1919-44 Féu els seus primers treballs sobre equacions diferencials lineals i, sota la influència dels descobriments de Poincaré, començà a treballar en mecànica teòrica, especialment en òrbites periòdiques, problema dels tres cossos i estabilitat, i escriví la notable memòria Dynamical Systems with Two Degrees of Freedom 1928 Estudià el problema dels tres cossos mitjançant el mètode ergòdic Entre d’altres obres, escriví Relativity and Modern Physics 1923 i The Origin, Nature and Influence of Relativity 1925

Fou professor a l’École Centrale de Beauvais, al Collège de France i a la facultat de ciències de París El 1803 estudià sistemàticament les pluges de meteorits i en fixà l’origen extraterrestre El 1804 féu, amb Gay-Lussac, la primera ascensió en globus amb finalitats científiques El 1806 acompanyà Francesc Aragó als Països Catalans per continuar-hi la mesura de l’arc del meridià de París, interrompuda a la mort de Pierre Méchain Estudià la conductivitat calorífica, la propagació del so en els sòlids i els fenòmens de polarització de la llum en els líquids El 1820 establí, juntament amb Félix…