Resultats de la cerca

Fou professor de mecànica a l’École Polytechnique i d’astronomia al Collège de France Membre de l’Académie des Sciences des del 1843 Estudià temes de mecànica cinemàtica i mecànica racional, matemàtiques teoria dels nombres, anàlisi, geometria diferencial, càlcul matricial i astronomia

Estudià a la Universitat de Pisa i fou director de l’escola normal superior d’aquesta ciutat Treballà en teoria dels nombres i geometria de superfícies, i estudià el problema de Plateau Les seves obres bàsiques són Lezioni di geometria differenziale 1826 i Lezione sulla teoria dei numeri algebrici 1923

Fou un dels més genials matemàtics indis i, a part altres treballs matemàtics i astrònomics, introduí el concepte d’infinit en matemàtiques, ja substituïa les incògnites per lletres i sembla que intuí els productes entre signes El seu llibre més famós és el Siddhānta-śiromani ‘Fi del sistema’, 1150, dividit en dues parts sobre matemàtiques i dues sobre astronomia

Estudià especialment alguns problemes relatius a la solució d’equacions algèbriques A la seva Théorie Générale des Équations Algébriques 1779 enuncià el teorema que porta el seu nom

Estudià a la Universitat de Pisa, on fou director de la Scuola Normale Superiore Fou un dels primers a interessar-se per la teoria de les equacions algèbriques d’Évariste Galois Creà els nombres emprats en triangulació, que porten el seu nom, i treballà també en topologia, teoria del potencial i elasticitat

Fou professor a l’École Polytechnique 1856-96 i secretari perpetu de l’Académie des Sciences 1874 Estudià temes de geometria, d’aritmètica i mecànica Hom anomena conjectura de Bertrand l’afirmació que entre un nombre ng 1 i el seu doble 2 n hi ha sempre, com a mínim, un nombre primer

Estudià a París i a Göttingen Fou professor i director de l’Institut de Ciències Matemàtiques de Khàrkov 1917 i professor a la Universitat de Leningrad i membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS A més dels seus treballs en teoria de funcions i equacions diferencials, fou un dels matemàtics, juntament amb Kolmogorov, que donà una axiomatització del càlcul de probabilitats, creant una construcció de tipus logicoformal independent del contingut semàntic de la probabilitat

Començà estudiant medicina, però es decantà molt aviat per les matemàtiques Fou deixeble del seu germà Jakob, que l’inicià en l’obra de Leibniz, de la qual fou propagador Estigué a París 1690-95, on redactà un curs de càlcul per al marquès de L’Hôpital hom creu que la coneguda regla de L’Hôpital és deguda a Johann Bernoulli El 1691 determinà les tangents i els radis de curvatura de moltes corbes planes i donà el primer exemple de coordenades polars Fou professor a Groningen 1695-1705 i, des de la mort del seu germà Jakob, a Basilea 1705, on fou mestre d’Euler Proposà i resolgué el problema de…

Després d’estudiar teologia s’inicià en matemàtiques i astronomia, i a partir dels estudis sobre el càlcul de Leibniz començà a treballar sobre sèries numèriques, que el portaren a aconseguir les primeres avaluacions asimptòtiques Proposà el problema de la catenària i, en intentar de resoldre el problema de la braquistòcrona , n'obtingué la solució amb mètodes que contenien el càlcul de variacions, que desenvolupà en l’obra Analysis Magni Problematis Isoperimetrici 1701, on inclogué la primera integració d’una equació diferencial A l' Ars conjectandi enuncià l’anomenat teorema de Bernoulli…

Fill i nebot de matemàtics, s’inicià en la disciplina en la qual sobresortiren els seus antecessors, però aviat es decantà vers les ciències experimentals Després de fer estudis de medicina a Basilea, Heidelberg i Estrasburg es doctorà en aquests camp a vint-i-un anys, el 1724 publicà les Exercitationes quaedam mathematicae , que reflectien el seu interès per la matemàtica i en les quals tractava temes de probabilitat i la resolució de l’equació diferencial de Riccati Fou cridat a l’Acadèmia de Sant Petersburg on romangué del 1725 al 1733 Fou aquest el període més fèrtil de la seva creació hi…