Resultats de la cerca

Fou professor a Oviedo, a Madrid i a Buenos Aires S'ocupà de diversos aspectes de la matemàtica, com ara els espais n -dimensionals que exposà a Fundamentos de la geometría proyectiva superior, 1916 És molt conegut com a autor d’obres de text i de divulgació i com a historiador de la matemàtica Publicà Análisis algebraico 1917 i Teoría de las funciones reales 1920, i també nombrosos articles en revistes científiques L’Institut d’Estudis Catalans li publicà, dins la collecció de Cursos de Física i Matemàtica, l’obra Teoria de la representació conforme

Professor a Berlín des del 1926, fou destacat representant de l’anomenat Grup de Berlín, neopositivista i vinculat al cercle de Viena, i des del 1930 dirigí, amb R Carnap, la revista Erkenntnis des del 1933 professà a Istanbul i des del 1938 a la Universitat de Califòrnia, on es traslladà fugint dels nazis Seguidor, bé que moderat, dels desenvolupaments de l’empirisme lògic, l’empirisme científic i el moviment per a la ciència unificada, és autor de moltes obres sobre la nova imatge física del món i les seves implicacions filosòfiques, entre les quals es destaquen Relativitätstheorie und…

Estudià a Oxford i Cambridge Fou autor de diversos llibres de text que foren usats a les escoles angleses durant més de cent anys Fou el primer a utilitzar el signe = Publicà també obres d’astronomia, com The Castle of Knowledge 1551

És autor del Kitāb al-kawākib al-ṯābita al-muṣawwar ‘Llibre illustrat dels estels fixos’, on donà a conèixer diversos estels ignorats per Ptolemeu i corregí dades errònies d’aquest

Estudià a Cambridge i durant el període 1879-87 ocupà la càtedra de física d’aquesta universitat, com a successor de Maxwell Fou president de la Royal Society 1905 Féu treballs notables en diversos camps de la física els líquids, les vibracions, l’electricitat, la capillaritat, el nombre d’Avogadro, etc Descobrí, amb Ramsay, l’argó 1814 Són importants, especialment, les seves recerques sobre la difusió de la llum i la visió dels colors, com també sobre el color blau del cel El 1904 rebé el premi Nobel de física

Féu recerques importants a Madràs i al Trinity College de Cambridge Anglaterra sobre la teoria dels nombres i la teoria de les particions i de les fraccions contínues Publicà Collected Papers 1927, reeditat el 1962

Estudià el càlcul de variacions, que aplicà a la geometria diferencial Participà activament en la definició de la teoria general de la integració

Professor a Gant i a Brusselles, dirigí la construcció de l’observatori de Brusselles i en fou el primer director 1828 Aplicà la teoria de les probabilitats a les ciències socials i a l’antropometria i constatà la regularitat en fenòmens on hom creia que es reflectia el lliure albir Observà, a més, que aquesta regularitat s’ajusta a una corba de distribució d’aquí sortí el concepte d’home mitjà, central en la seva teoria Fou també el primer a aplicar l’estadística als fenòmens socials, base de la sociologia i del neopositivisme actual Aplicà les seves recerques a observacions d’astronomia,…

A partir dels anys trenta inicià l’estudi de diverses branques de l’àlgebra moderna que conduïren a la creació de l’àlgebra universal Estudià algebres lliures, teoremes d’isomorfisme i d’homomorfisme, reticles de congruències, reticles en general, sistemes equacionals, etc També cal remarcar les seves contribucions en mecànica de fluids, anàlisi numèrica i teoria nuclear

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1943, any en què es llicencià en enginyeria de camins, canals i ports Es llicencià també en filosofia 1949 i teologia 1955 i es doctorà en matemàtiques 1952 i enginyeria de camins 1959 Primer degà de la facultat de matemàtiques de la Universidad Complutense de Madrid 1974-75, fou rector de la Universitat de Deusto 1975-77 i president de la Real Sociedad Matemática Española 1960-63 Publicà, entre altres obres, Ecuaciones diferenciales ordinarias 1969, Fundamentos de la matemática 1970, La Verdad en la ciencia 1979, Los fundamentos de la Ética en la actividad…