Resultats de la cerca

Fill d’un anarquista jueu d’origen rus i d’una escriptora restà orfe de pare després que els nazis l’haguessin internat a Auschwitz Visqué amb la seva mare a França, i estudià matemàtiques a Montpeller i a París Després d’ensenyar al Brasil i als Estats Units, el 1958 s’incorporà a l’Institut des Hautes Études Scientifiques IHES, on desenvolupà la carrera acadèmica Considerat un dels primers matemàtics del segle XX, efectuà aportacions fonamentals a diversos camps de la matemàtica, primer en l’ anàlisi funcional  teoria dels espais nuclears i després en la seva obra monumental i inacabada,…

A la seva obra fonamental, A Treatise of Fluxions 1742, prolongà amb mètodes originals els càlculs del seu mestre INewton sobre determinades qüestions encara no aclarides del tot, com la figura d’equilibri d’una massa fluida en rotació, l’atracció exercida per un ellipsoide homogeni sobre punts de la seva superfície o el seu interior, etc Establí també la fórmula que duu el seu nom, sobre el desenvolupament en sèrie de funcions És autor de Geometria organica 1719, i descobrí un nou mètode de descripció de les còniques

Entrà a la Companyia de Jesús el 1758 Exiliat per Carles III, residí a Ferrara, i ensenyà filosofia i ciències a la Universitat de Camerino, a Parma i a Cremona Fou membre de l’acadèmia de Màntua Publicà diferents articles en revistes d’Itàlia i Geometriae et algebrae elementa Camerino, 1791, Vera idraulica teoria Cremona, 1817 El seu cognom apareix també amb les grafies Ludeña i Ludegna

Fou el fundador de la demografia matemàtica i el definidor de les nocions de població estable i estacionària Juntament amb VVolterra, veié la possibilitat d’estudiar alhora la dinàmica de dues poblacions, procedint l’una com a depredador i l’altra com a presa Definí la taxa de creixement natural És autor, entre altres obres, d' Elements of Mathematical Biology 1924 i de Théorie analytique des associations biologiques 1934

Professor a Kharkiv i a Peterburg, féu importants estudis matemàtics sobre les equacions diferencials, el càlcul de probabilitats, etc i mecànics sobre sistemes en equilibri o en moviment, sobre hidrodinàmica, potencials, etc Desenvolupà especialment una teoria general de l’estabilitat i de la regulació de sistemes no lineals

Continuador i divulgador de les teories de Galois, de qui publicà 1846 l’obra completa, aportà també innovacions importants al camp de l’anàlisi nombres transcendents de Liouville Publicà una revista de matemàtiques, molt famosa al seu temps, coneguda amb el nom familiar de “Journal de Liouville”

Aplicà la teoria de grups a la resolució de les equacions diferencials, i creà, així, la teoria dels grups continus i les àlgebres que porten el seu nom És autor de Theorie der Transformationsgruppen 1893

Estudià a Harvard, s’inicià com a professor a Berkeley del 1914 al 1920 i fou catedràtic a Harvard des del 1930 És conegut per les seves contribucions al camp de la lògica modal i, molt especialment, pel que fa al càlcul que ell mateix anomenà de la implicació estricta i que sorgí d’una crítica del concepte clàssic d’implicació lògica

Treballà en temes de mecànica analítica, mecànica celeste, hidrodinàmica, elasticitat i electromagnetisme Creà i desenvolupà, juntament amb Ricci, el càlcul diferencial absolut, predecessor del càlcul tensorial

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…