Resultats de la cerca

Es destacà sobretot per la introducció dels nombres ideals i pel descobriment de la superfície algèbrica de quart ordre que porta el seu nom

Professor a la Universitat de Berlín, estudià les funcions ellíptiques i féu progressar la teoria dels nombres Important també per la seva filosofia de les matemàtiques, no acceptà les idees innovadores del seu deixeble GCantor i mantingué polèmiques amb Weierstrass i Dedekind

Doctorat per la Universitat de Tòquio 1949, posteriorment fou professor a Princeton 1949-61 i, fins el 1967, successivament a Harvard, Johns Hopkins i Stanford Aquest any retornà a la Universitat de Tòquio, on es jubilà el 1985 El 1954 rebé la medalla Fields pels seus treballs en geometria algèbrica Dedicat a la topologia, estudià la teoria dels feixos, especialment els fulls de Riemann La seva principal aportació és la demostració del teorema de Roch-Riemann per a les funcions amb un nombre qualsevol de variables teorema de K Publicà Harmonic Integrals 1950, amb G de Rham, On Deformations…

És conegut per la introducció del programa d’Erlangen , que intenta classificar i unificar el concepte de geometria mitjançant la teoria de grups Així cada geometria euclidiana, hiperbòlica, afí queda caracteritzada per un espai, un grup de transformacions que hi són admissibles i pels conceptes que queden invariants per a aquest grup Cal remarcar els seus estudis sobre funcions automorfes, anomenades kleinianes per Poincaré També exercí influència en l’ensenyament de les matemàtiques

Estudià a la Universitat de Moscou 1911-16, d’on fou professor el 1927 Amb Kolmogorov és considerat com un dels fundadors de l’escola de Moscou, que ha fet aportacions cabdals en teoria de les probabilitats Estudià també amb NLuzin la teoria de funcions, les teories de les fraccions contínues, generalitzà la integral de Denjoy i establí la teoria general dels processos aleatoris estacionaris

La seva obra d’àlgebra al-Faḫrī fī-l-gabr wa-l-muqābala tingué influència a Europa, especialment en el Liber abaci de Leonardo Pisano

Contribuí a crear i desenvolupar moltes de les branques de la matemàtica pura i aplicada Foren transcendents les seves aportacions a la mecànica de fluids, anàlisi, probabilitat, teoria de les equacions funcionals, teoria generalitzada de la informació, etc Fou investida doctora honoris causa a les universitats de Gant i Bolonya, i nomenada membre de les acadèmies de ciències de París, Madrid, Varsòvia, Washington i Nova York

Professor al Collège de France, féu treballs de geometria seguint les directrius de Riemann i de topologia sobre les deformacions de les superfícies Amb el seu Traité des substitutions et des équations algébriques 1870 completà la teoria de grups esbossada per Galois i l’aplicà a diferents camps de la matemàtica

Convertit al cristianisme 1487, prengué el nom de Joan Andreu i fou ordenat de sacerdot Dedicat a l’evangelització dels musulmans de Granada 1500 i dels moriscs d’Aragó, traduí l' Alcorà de l’àrab a l’aragonès per encàrrec del bisbe de Barcelona Martín García i escriví, per manament de l’inquisidor general Lluís Mercader, un tractat apologètic, Confusión de la secta mahomética y de Alcorán 1515, reeditat diverses vegades i traduït a l’italià, el francès, l’alemany i el llatí És autor d’un tractat d’aritmètica per a ús mercantil, en castellà 1515, que dedicà al comte d’Oliva

Treballà com a cartògraf durant la guerra del Francès Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, ensenyà matemàtiques als instituts de Tortosa 1842, Tarragona 1846 i Palma 1847 Deixà inèdits nombrosos treballs científics