Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
George Alfred Leon Sarton
Matemàtiques
Matemàtic i historiador de la ciència flamenc.
El 1911 es doctorà en matemàtica per la Universitat de Gant i aviat inicià els seus treballs en el camp de la història de la ciència El 1912 fundà la revista Isis , la primera publicació rigorosa d’aquesta temàtica, que dirigí durant més de quaranta anys, i el 1956 Osiris , on introduí els temes de filosofia de la ciència Arran de la invasió de Bèlgica pels alemanys 1914, anà a Anglaterra i als EUA, on obtingué la ciutadania nord-americana el 1922 Collaborador de la Carnegie Institution 1918-48 i professor de la Universitat de Harvard 1940-51, publicà un gran nombre de treballs i sobretot una…
Pierre Frédéric Sarrus
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Estudià el càlcul de variacions, les condicions d’integrabilitat de les funcions diferencials, etc Analitzà també el moviment lineal i les òrbites dels cometes És coneguda la regla que duu el seu nom
Josep de Saragossa i Vilanova
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom.
Mestre en arts a la Universitat de València, interessat des de jove per les matemàtiques, no acceptà una càtedra a la universitat per professar a la Companyia de Jesús Residí en diverses ciutats, fou professor al collegi de l’orde a Mallorca, on estigué en contacte amb l’historiador i matemàtic Vicent Mut Ensenyà després a Barcelona, i el 1660 passà al collegi de Sant Pau de València, on es dedicà a l’estudi i l’ensenyament de matemàtiques i a l’observació astronòmica El 1670 fou nomenat titular de la càtedra de matemàtiques del collegi de Sant Isidre de Madrid, on restà els darrers anys de…
Francesc Santcliment
Educació
Matemàtiques
Mestre d’aritmètica a Barcelona.
Publicà el 1482 una Summa de l’art d’aritmètica , la primera obra catalana impresa d’aquest tipus que utilitzà xifres aràbigues
Lluís Antoni Santaló i Sors
Matemàtiques
Matemàtic.
Es llicencià en ciències exactes a Madrid Estudià a Hamburg, Chicago, Princeton i París El 1939 s’exilià a l’Argentina, on fou professor a les universitats de Rosario, La Plata i Buenos Aires, i investigador i vicerector de l’Instituto de Matemáticas Estudià geometria de nombres, geometria diferencial, probabilitats geomètriques, teoria dels cossos complexos i geometria integral Promogué l’aplicació de les matemàtiques en ciències com la biologia, la medicina i l’estereologia anàlisi de teixits per imatge tridimensional Autor de més de 130 treballs de recerca, entre els quals destaquen …
Francesc d’Assís Sales i Vallès
Matemàtiques
Matemàtic.
Germà de Joan Sales i Vallès Doctorat el 1946, obtingué dues vegades el premi Torres Quevedo del Centre Superior d’Investigacions Científiques pels seus treballs en el camp de les probabilitats Després els seus estudis derivaren cap a la lògica algèbrica i l’anàlisi aprofundida de les estructures algèbriques dels sistemes lògics Catedràtic d’estadística matemàtica i càlcul de probabilitats 1958, primer a la Universitat de Granada i des del 1961 a la de Barcelona, fou acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1976
Antoni Sadó i Croixent
Matemàtiques
Matemàtic.
Treballà com a cartògraf durant la guerra del Francès Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, ensenyà matemàtiques als instituts de Tortosa 1842, Tarragona 1846 i Palma 1847 Deixà inèdits nombrosos treballs científics
Johannes de Sacrobosco
Astronomia
Matemàtiques
Nom llatinitzat de l’astrònom i matemàtic anglès John of Holywood
.
És autor d’un tractat d’aritmètica De Algorismo i d’altres obres de tipus didàctic De computo La seva obra més important és, però, De sphaera , resum d’astronomia en quatre capítols, en el qual recull les doctrines de Ptolemeu i d’al-Farġānī, bé que les supera considerablement Aquest text, que estigué en ús a les universitats europees fins a la fi del s XVI, fou comentat per diversos autors posteriors, entre els quals Johann Müller i Philipp Melanchthon
Girolano Saccheri
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Fou el primer que analitzà i discutí el conegut cinquè postulat d’Euclides i proposà una geometria no euclidiana, que en prescindia Publicà Quaesita Geometrica 1693 i Logica demonstrativa 1697
Paolo Ruffini
Matemàtiques
Matemàtic i metge italià.
Fou professor a Mòdena Estudià principalment les equacions algèbriques i demostrà la no-solució algèbrica de les equacions de cinquè grau o superiors Publicà Teoria Generale dell’equazione 1799, Memoria sul tifo contagioso i d’altres obres posteriors N'ha estat publicada també l’obra Opere matematiche 1915-54, en 3 volums