Resultats de la cerca

Estudià les sèries de funcions, la teoria de les probabilitats, les integrals, l’àlgebra, la geometria descriptiva, etc Publicà un Traité de géométrie , juntament amb Comberousse Establí un teorema, molt conegut i que duu el seu nom, sobre els sistemes d’equacions lineals

Fou catedràtic als estudis reials de Madrid 1771, comissari de guerra a València 1793 i autor de La geometría de los niños 1784, Instituciones matemáticas 1785, Tratado de la verdadera nobleza 1804, Memoria instructiva sobre contribuciones y venta de frutos 1820 i Disertación sobre la causa de las auroras boreales

Algebrista, és conegut sobretot pel seu teorema sobre les funcions derivables i per les polèmiques que tingué amb Varignon i Sauvin arran de la seva oposició al càlcul infinitesimal Publicà Traité d’algèbre 1692, on estudia les arrels de certs tipus d’equacions

Veritable precursor del càlcul infinitesimal, efectuà nombroses aportacions, com ara diversos desenvolupaments en sèrie, productes infinits un dels quals per al càlcul de π, les fraccions, els exponents negatius i fraccionaris, els logaritmes, la cicloide, etc Aplicà la matemàtica a la física, com, per exemple, en l’estudi que féu dels cossos inelàstics per a la Royal Society

Estudià a Viena amb KMenger Es dedicà inicialment a la geometria i després s’interessà per l’econometria A causa de l’ocupació d’Àustria pels nazis, anà als EUA 1938, on treballà en estadística per a l’exèrcit nord-americà És el creador de la moderna teoria de la decisió estadística 1949 Morí d’accident d’aviació

Fou director de l’Institut für Konjunkturforschung de Berlín, fundat el 1925 Aquest institut s’inspirà en les corbes baromètriques de Harvard i tingué influència en la difusió dels mètodes estadístics Wagemann creà revistes econòmiques, tingué càrrecs acadèmics i de govern i escriví nombrosos articles

Es graduà a les universitats d’Amsterdam i Göttingen 1919-25 Doctorat el 1928, des del 1931 fou professor a la Universitat de Leipzig Després de la Segona Guerra Mundial, treballà per a l’empresa multinacional Shell i a la John Hopkins University EUA Posteriorment ensenyà a la Universitat d’Amsterdam 1948-51 i, des d’aquest any, a la de Zuric fins que es retirà Capdavanter de la geometria algèbrica, és autor de Moderne Algebra 1931, Einführung in die algebraische Geometrie ‘Introducció a la geometria algèbrica’, 1939, Matematische Statistik 1965 i també d’obres sobre la història de la ciència…

Contribuí notablement a l’estudi de l’anàlisi funcional i de les equacions integrodiferencials Són importants les aplicacions que féu de les matemàtiques al camp de la biologia, com ara per a l’estudi del creixement, de la lluita per la vida, de les lleis de Mendel, etc Féu també estudis de mecànica i d’òptica

Fou conseller d’Enric III i d’Enric IV Pot ésser considerat el fundador de l’àlgebra moderna estudià les equacions i els mètodes per a l’extracció d’arrels, introduí nombrosos símbols matemàtics, calculà el nombre π amb una gran exactitud, analitzà les funcions angulars, la trigonometria i la resolució de triangles Publicà Canon mathematicien 1579, Supplementum geometriae 1593 i In artem analyticam Isagoge 1591

A l’obra Construction, usage et propriétés du quadrant nouveau de mathématiques 1631 descriví un tipus d’instrument amb una escala auxiliar per a la mesura més precisa de magnituds lineals i angulars, bé que aquesta idea havia ja estat exposada abans per PNunes nònius