Resultats de la cerca

Fill de l’escriptor i economista Pere Corominas i germà del filòleg Joan Coromines, es formà a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en matemàtiques 1936 també hi inicià estudis d’arquitectura, que completà més endavant Es doctorà en matemàtiques a París després d’haver pres part en la Guerra Civil Espanyola El 1940 passà a Xile i tot seguit es traslladà a l’Argentina A la ciutat de Mendoza, fou professor de matemàtiques a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Cuyo 1941-46 i encarregat de la càtedra d’Estadística Posteriorment, treballà a l’Institut de Matemàtiques…

Fill de Marcellí Perelló i Domingo , el 1939 s’exilià amb la seva família, primer a França i més tard a Mèxic Estudià a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM del 1951 al 1955, a la facultat de ciències de la qual completà els estudis de matemàtiques Fou professor en totes dues facultats des del 1957 i, en 1956-62, treballà en la construcció de centrals termoelèctriques al departament de construcció de la Compañía Mexicana de Luz y Fuerza Motriz El 1962 es traslladà als Estats Units, on estudià la teoria qualitativa de les equacions diferencials amb…

Filla del pintor i músic  Juli Pascual , fou catedràtica de matemàtiques a l’ensenyament mitjà i professora titular d’àlgebra de la Universitat de Barcelona Fou la primera dona de l'Estat espanyol que obtingué una beca Humboldt de recerca i la primera dona docent que es jubilà a la Facultat de Matemàtiques UB Participà activament en els moviments de reforma de didàctica de les matemàtiques a Catalunya i a l’Estat espanyol i dels plans d’estudis de l’ensenyament mitjà La seva línia bàsica de recerca fou la teoria algèbrica de nombres Traduí al català i prologà 1996 les Disquisitiones…

Membre fundador del grup francès Nicolas Bourbaki Treballàt en moltes parts de les matemàtiques actuals topologia general, espais vectorials topològics, grups clàssics, història, didàctica de les matemàtiques Publicà nombrosos articles i llibres Cal destacar els Éléments de géometrie algèbrique , una obra monumental elaborada amb la collaboració d’A Grothendieck, i els Éléments d’Analse El seu esperit impregnà els professors de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona en el període dels anys seixanta

Estudià matemàtiques a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb un treball sobre la teoria de les funcions enteres Vinculat des del començament a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un impulsor del departament de matemàtiques, del qual és professor Ha promogut l’estudi de diversos problemes de la teoria de funcions analítiques d’una i diverses variables complexes i elsseus treballa inclouen el comportament a la frontera d’aquestes funcions Fou president de la Societat Catalana de Matemàtiqyues del 1982 al 1986

Estudià ciències matemàtiques a la Universitat de Barcelona 1959-64 Després d’ocupar diverses places de professor en aquesta universitat, entre el 1970 i el 1972 es traslladà a París, on feu els primers treballs de recerca sota la direcció d’André Lichnerowicz Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1976, treballà en diverses recerques relacionades amb la geometria diferencial, especialment la cohomologia de les varietats complexes i la teoria de les foliacions holomorfes Del 1986 al 1990 presidí la Societat Catalana de Matemàtiques L’any 1990 fou elegit membre de l’…

Estudià al Trinity College de Dublín, d’on més tard fou professor 1707-24, fins que el 1724 se n'anà a les Bermudes amb el projecte d’instituir una escola missionera Fracassat en el seu intent, tornà a Europa i fou nomenat bisbe de Cloyne 1734 Les tesis capitals del seu pensament foren formulades i desenvolupades els anys de jovenesa Essay towards a New Theory of Vision , la primera part dels Principles of Human Knowledge i Three Dialogues between Hylas and Philonus aparegueren entre el 1709 i el 1713 La seva filosofia, de trets aparentment contradictoris, s’estructura entorn d’una anàlisi…

Ocupà la càtedra de química de la Universitat d’Uppsala investigà sobre l’afinitat dels elements fou el primer que assenyalà la influència de la concentració en un sistema de dues sals dissoltes i en equilibri i el mecanisme de desplaçament d’aquest, observacions que molt posteriorment conduïren a la llei d’acció de massa Fou autor de nombrosos treballs sobre mineralogia, geologia i astronomia

Professor universitari, participà en la resistència contra l’ocupació alemanya 1939-45 i fou víctima de la persecució nazi Investigà activament en topologia i teoria de funcions, i fou un dels fundadors de la moderna anàlisi funcional Publicà Théorie des opérations linéaires 1932 i Cours de mécanique rationnelle 1938

El 1885 obtingué empíricament la fórmula que determina les longituds d’ona de les ratlles de la sèrie de Balmer , fórmula que, interpretada per Niels Bohr, inspirà l’antiga teoria quàntica