Resultats de la cerca

Inventà el primer heliòstat 1719, elaborà una teoria sobre els xocs dels cossos, perfeccionà les màquines pneumàtiques i ideà l’anella que duu el seu nom per a demostrar la dilatació dels sòlids anella de Gravesande

Fou capdavanter de la moderna anàlisi vectorial i autor de diversos manuals d’aritmètica i de trigonometria entre altres, de Die Wissenschaft der extensiven Grössen oder die Ausdehnungslehre ‘La ciència de les magnituds extensives o la teoria de l’extensió’, 1844 i de Die Ausdehnungslehre 1862 i, com a lingüista, de Wörterbuch zum Rig-Veda ‘Diccionari del Rig-Veda’, 1875 i una traducció del Rig-Veda 1876-77

Treballà en la destilleria britànica Guiness, en la qual desenvolupà procediments estadístics nous llei de Student

Estudià a Barcelona i es doctorà en ciències exactes El 1926 guanyà la càtedra de matemàtiques de l’Instituto de San Isidro, de Madrid Cursà la carrera d’enginyer industrial i fou professor de càlcul infinitesimal de l’Escuela Superior Aerotécnica i catedràtic de didàctica matemàtica de la Universitat de Madrid Durant la guerra fou professor a l’Institut-Escola del Parc, a Barcelona Publicà estudis d’automàtica i collaborà en un gran nombre d’obres didàctiques amb J Rey Pastor

S'establí a Barcelona, on fou professor de matemàtiques El 1670 publicà una Aritmética especulativa y práctica y arte de álgebra , que tingué una gran difusió i fou reeditada els anys 1672, 1711, 1715 i 1745

Probablement visqué a Alexandria gairebé tota la seva vida, però hom no coneix detalls de la seva existència La seva obra principal és Composició matemàtica o Gran sintaxi , la qual és més coneguda amb el nom d' Almagest , nom que li donaren els traductors àrabs, i en el qual recollí tots els coneixements astronòmics anteriors i presentà el seu sistema astronòmic sistema ptolemaic També és autor del Tetràbiblos o Apotelesmaticà , que fou el llibre més important d’astrologia de l’antiguitat Estudià els fenòmens relacionats amb l’acústica i donà a conèixer els seus resultats en un tractat…

Transformà molts canals i ports i construí el port de la Concòrdia, de París És conegut sobretot pel fre dinamomètric que ideà, anomenat fre de Prony

Professà a l’orde augustinià 1641 Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690

Estudià i es doctorà a Bolonya Deixeble de Cardano, fou professor a les universitats de Milà 1543 i de Bolonya 1565 Determinà 1545 un mètode per a resoldre l’equació general de quart grau, gràcies a una equació auxiliar de tercer grau

Autodidacte, s’introduí en matemàtica mitjançant l’estudi de les obres de Lagrange i les de Laplace, i el 1849 obtingué una càtedra al Queen's College de Corcaigh Féu importants treballs en anàlisi matemàtica i contribuí a la fixació del llavors naixent concepte d’invariància Però la seva aportació més important fou l’inici de la lògica simbòlica És autor de The Mathematical Analysis of Logic 1847, The Calculus of Logic 1848 i de la seva obra mestra, An Investigation into the Laws of Thought, on which are Founded the Mathematical Theories of Logic and Probabilities 1854 El seu treball, que…