Resultats de la cerca

Fou capdavanter de la moderna anàlisi vectorial i autor de diversos manuals d’aritmètica i de trigonometria entre altres, de Die Wissenschaft der extensiven Grössen oder die Ausdehnungslehre ‘La ciència de les magnituds extensives o la teoria de l’extensió’, 1844 i de Die Ausdehnungslehre 1862 i, com a lingüista, de Wörterbuch zum Rig-Veda ‘Diccionari del Rig-Veda’, 1875 i una traducció del Rig-Veda 1876-77

Treballà en la destilleria britànica Guiness, en la qual desenvolupà procediments estadístics nous llei de Student

És autor de nombrosos teoremes sobre la consistència, completesa i decidibilitat de certes teories matemàtiques, com ara la teoria dels conjunts Segons Gödel, la lògica matemàtica és una ciència anterior a les altres, i conté les idees i els principis en què es basen totes les ciències Bé que hom el pot considerar un dels grans representants del logicisme, tendència que vol fonamentar la validesa de la matemàtica en la lògica, cal observar en ell certes influències de l' intuïcionisme

Dirigí la revista The Economist 1868 i la publicació de la Royal Statiscal Society 1816-91, de la qual fou president Estudis empírics el portaren a enunciar l' efecte Giffen , segons el qual el consum de certs béns de primera necessitat creix en augmentar el nivell general dels preus

Estudià a les universitats de París, Heidelberg i Berlín, i el 1871 fou nomenat professor de física matemàtica a Yale Els seus estudis versaren sobre termodinàmica química aplicació de la primera llei de la termodinàmica i de la segona en l’estudi de l’equilibri de substàncies heterogènies Establí les bases teòriques de la fisicoquímica i descobrí, juntament amb Helmholtz, l’equació que porta llur nom, com també la regla de les fases

Estudià amb AN Kolmogorov Els seus treballs sobre espais lineals normals han estat el fonament d’aplicacions en anàlisi funcional de diverses branques matemàtiques Professor a l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1935-41 i des d’aquest any de la Universitat Estatal de Moscou, el 1960 fundà l’Institut de Física Biològica i, basant-se en aplicacions matemàtiques, emprengué recerques en el camp de la fisiologia cellular És autor de Funcions automòrfiques i la teoria de les representacions 1962 i de Mecanismes de morfogènesi a les estructures cellulars 1977, entre d’altres En 1989-90 exercí la…

De família humil, extraordinàriament dotat per a les matemàtiques, pogué rebre ensenyament superior gràcies a la protecció del duc de Brunsvic, que l’envià a la Universitat de Göttingen Director de l’observatori i professor d’astronomia en aquella ciutat, hi residí fins a la mort, dedicat totalment a una fecunda tasca intellectual Els matemàtics li deuen aportacions transcendentals en la teoria dels nombres i en l’àlgebra noció de congruència i notació corresponent, sistematització de l’ús de demostració rigorosa del teorema fonamental de l’àlgebra, teoria de determinants , etc, qüestions…

Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó Fou professor 1645 al Collège Royal de París És conegut pels seus atacs a la filosofia dels aristotèlics, que considera com a purament verbal, car, per a ell, la veritable ciència ha de partir de les qualitats experimentals de les coses Fonamenta el coneixement en una doctrina sensualista i en l’atomisme clàssic de Demòcrit i Epicur Fou amic de Hobbes, entusiasta de Galileu, Copèrnic i Kepler i contradictor de l’intellectualisme cartesià Escriví llibres de física, matemàtiques, astronomia i filosofia, entre…

Llicenciat en filosofia a Chicago el 1936, treballà com a periodista fins a la Segona Guerra Mundial, durant la qual serví a la marina Posteriorment reprengué la carrera periodística com a escriptor independent per a diverses publicacions periòdiques, entre les quals la infantil Humpty-Dumpty Establert a Nova York, de 1956 a 1981 collaborà regularment a la revista Scientific American en una columna anomenada Jocs Matemàtics , en la qual plantejà tota mena de problemes i enigmes matemàtics amb una combinació d’erudició, llenguatge planer i humor, articles amb els quals obtingué una gran…

Féu estudis i investigacions sobre meteorologia, metodologia estadística, antropologia, psicotècnia i herència biològica, especialment dels caràcters físics i psíquics de l’home, i creà l' eugenèsia Establí l’anomenada ogiva de Galton , corba representativa de la funció de repartició de la llei de probabilitat normal Les seves obres més importants són Hereditary Genius 1860, Natural Inheritance 1889 i Essays in Eugenics 1909