Resultats de la cerca
Es mostren 3270 resultats
fulls de Riemann
Matemàtiques
Superfície constituïda per diferents fulls, que permet d’estudiar una funció multiforme com un conjunt de funcions uniformes.
Els plans d’aquestes diferents funcions se solden dos a dos al llarg d’una línia, que generalment és el semieix 0, - ∞
equació de Riccati
Matemàtiques
Equació diferencial de la forma y´ = dy/dx = f1(x) + y f2(x) + y2 f3(x).
No té una solució general calculable per quadratures, però si hom en coneix una solució particular y 0 , aleshores és fàcil de trobar-ne la solució general Fent el canvi y = y 0 + z , resulta l' equació de Bernoulli z´ = z f 2 x + 2 f 3 x y 0 + z 2 f 3 x , i fent el nou canvi u = 1/ z , hom n'obté una equació diferencial lineal d’integració immediata
mesura de Radon
Matemàtiques
Forma lineal positiva definida en l’espai de Riesz format pel conjunt de funcions contínues, amb suport compacte, definides en un espai localment compacte i per a valors en la recta real.
El teorema de Radon-Nikodym ha estat fonamental en el desenvolupament de la teoria de probabilitat, puix que ha donat el suport teòric per a la teoria del condicionament
teorema de Ptolemeu
Matemàtiques
Teorema segons el qual la condició necessària i suficient perquè un quadrilàter convex sigui inscriptible en un cercle és que el producte de les diagonals sigui igual a la suma dels productes dels costats oposats, és a dir, si A, B, C i D són els vèrtexs del quadrilàter, la condició es AC · BD = AB · CD + AD · BC.
portar-ne (un, dos, tres, etc)
Matemàtiques
Reservar les desenes (les centenes, etc) d’una suma o d’un producte per afegir-les a la suma o al producte d’ordre immediatament superior.
Niels Henrik Abel
Niels Henrik Abel
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic noruec.
Fill d’un pastor luterà pobre, el 1817 un dels seus mestres en reconegué el talent, l’introduí en els clàssics de les matemàtiques i aconseguí el seu ingrés a la Universitat de Cristiania actualment Oslo l’any 1821, on obtingué un títol, i finançà la seva formació posterior El 1823 fou el primer a formular i resoldre una equació integral El 1824, amb l’enginyer alemany August Leopold Crelle, fundà el Journal für die reine und angewandte Mathematik ‘Revista de matemàtica pura i aplicada’, on publicà molts treballs El 1926 anà a París, aleshores centre mundial de les matemàtiques, on completà…
medalla Fields
Medalla Fields
Matemàtiques
Premi concedit per la Unió Matemàtica Internacional durant la celebració, cada quatre anys, del Congrés Internacional de Matemàtics, a eminents matemàtics en actiu.
Fou creat i dotat pel matemàtic canadenc John Charles Fields Hamilton, Ontario, 14 de maig de 1863 – Toronto, Ontario, 9 d’agost de 1932 durant el congrés de Toronto de l’any 1924 i començà d’ésser concedida el 1936 Tradicionalment s’atorga a matemàtics de menys de quaranta anys Juntament amb el premi Abel és el màxim reconeixement internacional als matemàtics, i sovint són considerats l’equivalent del premi Nobel de les matemàtiques Relació de guardonats Any Guardonats 1936 Lars Ahlfors Finlàndia i Jesse Douglas Estats Units d’Amèrica 1950 Laurent Schwartz França i Atle…
premi Abel
Matemàtiques
Premi creat pel Parlament noruec el 2002 que es concedeix a un o més matemàtics per les seves contribucions científiques excepcionals en el camp de les matemàtiques.
Es creà coincidint amb el segon centenari del naixement del matemàtic noruec Niels Henrik Abel , i s’atorgà per primera vegada l’any 2003 El premi és atorgat anualment per l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres, en nom del Ministeri d’Educació Juntament amb la medalla Fields és el màxim reconeixement internacional als matemàtics, i sovint són considerats l’equivalent del premi Nobel de les matemàtiques Relació de guardonats Any Guardonats 2003 Jean-Pierre Serre França 2004 Michael F Atiyah Regne Unit i Isadore M Singer Estats Units d’Amèrica 2005 Peter D Lax Estats Units d’Amèrica 2006…
Josep Vaquer i Timoner
Matemàtiques
Matemàtic.
Llicenciat 1954 i doctorat 1960 a la Universitat de Barcelona, treballà al seminari matemàtic d’Hamburg i a l’institut politècnic de Zúric sobre àlgebra i geometria diferencial Des del 1955 fou professor i catedràtic 1961-98 a la Facultat de Ciència, després de Matemàtiques, de la Universitat de Barcelona, i collaborà amb Josep Teixidor en la modernització dels mètodes de l’ensenyament de la matemàtica a l’Estat espanyol, amb els cursos explicats en aquesta universitat des del 1958 Fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques 1991-95 i membre fundador de l’Institut Menorquí d’Estudis