Resultats de la cerca

Estudià a Harvard, s’inicià com a professor a Berkeley del 1914 al 1920 i fou catedràtic a Harvard des del 1930 És conegut per les seves contribucions al camp de la lògica modal i, molt especialment, pel que fa al càlcul que ell mateix anomenà de la implicació estricta i que sorgí d’una crítica del concepte clàssic d’implicació lògica

Es graduà l’any 1980 pel Williams College de Massachusetts i es doctorà l’any 1985 per la Universitat de Harvard Després de realitzar estudis postdoctorals ha estat professor a les universitats de Princeton 1987-90, Berkeley 1990-97 i, des del 1997, Harvard Ha treballat en el camp de la dinàmica complexa, una branca de la teoria del caos, demostrant el caràcter hiperbòlic d’una part del “grup Mandelbrot” Ha rebut el premi Salem 1991 i la Medalla Fields 1998 L’any 2007 fou elegit membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències

Estudià a la Universitat de Harvard i fou professor a Princeton 1909-12 i a Harvard 1919-44 Féu els seus primers treballs sobre equacions diferencials lineals i, sota la influència dels descobriments de Poincaré, començà a treballar en mecànica teòrica, especialment en òrbites periòdiques, problema dels tres cossos i estabilitat, i escriví la notable memòria Dynamical Systems with Two Degrees of Freedom 1928 Estudià el problema dels tres cossos mitjançant el mètode ergòdic Entre d’altres obres, escriví Relativity and Modern Physics 1923 i The Origin, Nature and…

Estudià a la Universitat de Kyoto, on es graduà en ciències l’any 1954, i obtingué un màster l’any 1956 L’any 1957, a instàncies d' Oscar Zariski , anà a Harvard, on es doctorà el 1960 Posteriorment fou successivament professor a les universitats de Brandeis i Columbia fins el 1968, que es reincorporà a la Universitat de Harvard El 1975 retornà al Japó i fou nomenat professor a l’Institut per a la recerca matemàtica de la Universitat de Kyoto, que dirigí entre el 1983 i el 1985, i on es jubilà 1991 En el període 1996-2002 fou president de la Universitat de Yamaguchi…

Format a les universitats de Wisconsin, Chicago, Harvard i Darmstadt, esdevingué especialista en processament de dades i càlcul automàtic El 1944 inventà i construí el calculador digital més gran del món, programable i precursor dels ordinadors actuals, que posteriorment perfeccionà 1947

Fou director de l’Institut für Konjunkturforschung de Berlín, fundat el 1925 Aquest institut s’inspirà en les corbes baromètriques de Harvard i tingué influència en la difusió dels mètodes estadístics Wagemann creà revistes econòmiques, tingué càrrecs acadèmics i de govern i escriví nombrosos articles

Educat a Hèlsinki, el 1946 anà als EUA i el 1952 n'adoptà la ciutadania Professor a la Universitat de Harvard, es consagrà a l’anàlisi matemàtica El 1936 li fou concedida la medalla Fields, premi compartit amb Jesse Douglas Publicà Complex Analysis 1953, Riemann Surfaces 1960 i Conformal invariants 1973

Germà de Ludwig von Mises, féu contribucions en el camp de l’aerodinàmica, que aplicà a avions de combat dissenyats per a l’exèrcit alemany i pilotats per ell a la Primera Guerra Mundial Professor de matemàtica aplicada a les universitats d’Estrasburg 1909-19 i de Berlín des del 1920, el 1933 abandonà Alemanya per installar-se als EUA, on, des del 1939, fou professor de la Universitat de Harvard Integrat en l’equip dels “Annals of Mathematical Statistics”, féu aportacions al camp de l’estadística matemàtica, com ara la teoria dels collectius

Estudià a la Universitat de Harvard 1919-22, on fou deixeble de George Birkhoff, es doctorà 1926 i fou professor del 1933 al 1946 Des d’aquest any fins a la jubilació 1968, exercí la docència a la Universitat de Chicago, on aconseguí de reunir un dels millors equips de matemàtics Mac Lane, Whitney, AWeil, Zygmund, etc del seu temps Publicà més de 350 treballs i han estat fonamentals les seves aportacions a la teoria de reticles, anàlisi funcional, topologia, teoria de categories, filosofia de la ciència, etc

Estudià a Harvard, Cambridge i Göttingen Fou nomenat professor de lògica matemàtica al MIT 1932 Hom el considera el creador de la cibernètica , les bases de la qual exposà en l’obra Cybernetics 1948, les quals han donat lloc posteriorment a un gran nombre d’aplicacions Poc després publicà Human Use of Human Beings Cybernetics and Society 1950, que ha estat traduïda al català Cibernètica i Societat , 1969, i I am a Mathematician 1956 Són notables, també, les seves recerques sobre teoria de probabilitats, integrals de Fourier, anàlisi harmònica, espais vectorials, moviment brownià…