Resultats de la cerca

Professor a les universitats de Lilla i a París i de l’escola politècnica Estudià les curvatures i les superfícies algèbriques, aplicà la teoria de grups a les funcions, s’interessà per les equacions diferencials i fou un gran teòric de l’aviació, el progrés de la qual impulsà a França Publicà Leçons sur le frottement 1895, Leçons sur la théorie analytique des équations différentielles 1897 i Axiomes de la mécanique 1922 Fou ministre diverses vegades d’instrucció pública, de la guerra, de finances, de l’aire i president del govern i de la cambra de diputats Ingressà a l’Acadèmia de Ciències…

Fou professor a Berlín 1930, i el 1934 se n'anà als EUA, on fou professor a Princeton Estudià la física dels sòlids, els nuclis atòmics, les collisions atòmiques, les simetries, la cohesió metàllica, etc Descobrí l’efecte que duu el seu nom El 1963 rebé el premi Nobel de física juntament amb MGoeppert-Mayer i JHDJensen

Féu estudis sobre la topologia i la geometria de varietats en tres dimensions, mitjançant deformacions dels seus grups d’isometria Medalla Fields 1983

Coautor amb D Hilbert dels Grundlagen der Mathematik 1934-39 En teoria de conjunts formulà un sistema axiomàtic, sobre la base del de von Newmann, que fou posteriorment estudiat per K Gödel sistema de von Neumann-Bernays-Gödel , i que distingia entre classes i conjunts Axiomatic Set Theory , 1958

Professor a la Universitat de Stanford des del 1961, provà la impossibilitat de la demostració d’hipòtesis contínues a partir del conjunt d’axiomes d’una teoria Estudià les equacions diferencials parcials i l’anàlisi harmònica El 1966 li fou atorgada la medalla Fields

Destacà per la solució d’alguns problemes de geometria projectiva, funcions algèbriques, equacions diferencials i anàlisi complexa Contribuí a la constitució del collectiu matemàtic Nicolas Bourbaki

Fou creat i dotat pel matemàtic canadenc  John Charles Fields  Hamilton, Ontario, 14 de maig de 1863 – Toronto, Ontario, 9 d’agost de 1932 durant el congrés de Toronto de l’any 1924 i començà d’ésser concedida el 1936 Tradicionalment s’atorga a matemàtics de menys de quaranta anys Juntament amb el  premi Abel és el màxim reconeixement internacional als matemàtics, i sovint són considerats l’equivalent del premi Nobel de les matemàtiques Relació de guardonats Any Guardonats 1936 Lars Ahlfors Finlàndia i Jesse Douglas Estats Units d’Amèrica 1950 Laurent Schwartz França i Atle Selberg Noruega…