Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Abraham Robinson
Lògica
Matemàtiques
Matemàtic i lògic nord-americà d’origen alemany.
Fou professor a les universitats de Toronto, Jesuralem, Los Angeles i Yale Fou creador de l’anàlisi no estàndard i de la teoria de models Els seus treballs són recollits a Non-Standard Analysis 1966-74
àlgebra universal
Matemàtiques
Té com a objecte l’estudi de les operacions finitàries definides en un conjunt, amb l’objectiu de trobar i desenvolupar les propietats que tenen en comú estructures algèbriques diverses, com ara anells, cossos, àlgebres de Boole, reticles, grups, etc.
Aquesta teoria, la inicià Garret Birkhoff a l’entorn del 1930 i fou consolidada després de la Segona Guerra Mundial per Alfred Traski, Leon Henkin i Abraham Robinson, entre d’altres
element infinitesimal
Matemàtiques
Element que, en valor absolut, és més petit que qualsevol nombre real estàndard i, en canvi, és no nul..
És la base conceptual de l’anàlisi no estàndard, intuïda per Wilhelm Gottfried Leibniz al segle XVII i, formalitzada per Abraham Robinson al començament dels anys seixanta, usa tècniques de teoria de models
anàlisi no estàndard
Matemàtiques
Branca de la lògica matemàtica que fonamenta un càlcul amb infinits i infinitèsims a l’estil de Leibniz.
Hom obté un model no estàndard *R del cos R dels nombres reals com a ultrapotència de R *R és un cos ordenat no arquimedià que conté R i d’altres elements infinitament grans i infinitament petits Per a alguns problemes pot ésser més senzill treballar a *R que no pas a R En tot cas permet una formulació diferent de la pròpia del mètode de Weienstrass amb ε i δ, que pot ésser més intuïtiva Fou desenvolupada per A Robinson a partir del 1960
teoria de la computació
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia problemes de decidibilitat.
Com és usual en la història de les matemàtiques, té orígens aparentment molt diferents que finalment conflueixen i permeten d’establir el que esdevé una teoria enormement potent i irrenunciable Cal remarcar-ne el problema diofàntic plantejat per David Hilbert l’any 1900, i el problema de les paraules que sorgí en el món de la topologia algèbrica Es tracta de dos problemes típics de decidibilitat és a dir, aquells en què cal disposar d’un mètode que permeti de decidir una o altra de dues opcions atesa una equació diofàntica, té solució, són equivalents dues paraules donades per endavant L’any…