Resultats de la cerca

Professor a Zuric 1913, Göttingen 1930 i Princeton 1933, féu recerques sobre les equacions diferencials i integrals, geometria infinitesimal, topologia, teoria de grups, etc En física, estudià la relativitat

Es graduà a les universitats d’Amsterdam i Göttingen 1919-25 Doctorat el 1928, des del 1931 fou professor a la Universitat de Leipzig Després de la Segona Guerra Mundial, treballà per a l’empresa multinacional Shell i a la John Hopkins University EUA Posteriorment ensenyà a la Universitat d’Amsterdam 1948-51 i, des d’aquest any, a la de Zuric fins que es retirà Capdavanter de la geometria algèbrica, és autor de Moderne Algebra 1931, Einführung in die algebraische Geometrie ‘Introducció a la geometria algèbrica’, 1939, Matematische Statistik 1965 i també d’obres sobre la història de la ciència…

Coautor amb D Hilbert dels Grundlagen der Mathematik 1934-39 En teoria de conjunts formulà un sistema axiomàtic, sobre la base del de von Newmann, que fou posteriorment estudiat per K Gödel sistema de von Neumann-Bernays-Gödel , i que distingia entre classes i conjunts Axiomatic Set Theory , 1958

Professor de matemàtiques de la Universitat de Zuric 1850-51 i del collegi de Schaffhausen 1851-55 Inventà el planímetre del seu nom i un tipus d’integrador

Catedràtic de geometria analítica i topologia de la Universitat de Barcelona, exercí també a les universitats de Roma i Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric Treballà en la teoria dels funcionals analítics i en geometria diferencial topològica, i també en geometria algèbrica Membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1968, presidí la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques 1968-73

Fou professor a Zuric i a Göttingen El 1882 guanyà el premi de l’Académie des Sciences de París per la publicació d’una memòria on establí les bases de la teoria de les formes quadràtiques amb coeficients enters Féu investigacions sobre geometries no euclidianes i donà una interpretació geomètrica de la relativitat especial d’Einstein mitjançant un espai de quatre dimensions, que porta el seu nom Entre les seves obres cal destacar Raum und Zeit ‘Espai i temps’, 1907 i Zwei Abhandlungen über die Grundleichungen der Elektrodynamik ‘Dos manuals sobre fonaments de l’electrodinàmica…

Llicenciat 1954 i doctorat 1960 a la Universitat de Barcelona, treballà al seminari matemàtic d’Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric sobre àlgebra i geometria diferencial Des del 1955 fou professor i catedràtic 1961-98 a la Facultat de Ciència, després de Matemàtiques, de la Universitat de Barcelona, i collaborà amb Josep Teixidor en la modernització dels mètodes de l’ensenyament de la matemàtica a l’Estat espanyol, amb els cursos explicats en aquesta universitat des del 1958 Fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques 1991-95 i membre fundador de l’Institut…

Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid El 1921 accedí a la càtedra d’anàlisi matemàtica de la Universitat de Santiago de Compostella Després d’una estada a Roma s’incorporà a la Universitat de Barcelona i el 1932 féu una estada a l’escola politècnica federal de Zuric Intervingué en la creació del Seminari Matemàtic per la Universitat Autònoma i en fou aviat el director Creà una biblioteca important, fundà la revista Collectanea Mathematica i formà al seu voltant un important grup de deixebles A més d’algunes obres de caràcter didàctic, publicà nombrosos…

Llicenciat per la Universitat Politècnica de Catalunya 2010, on posteriorment obtingué el màster 2011 i el doctorat 2014, aquest darrer any s’incorporà al departament de matemàtiques de la Universitat d’Austin Texas, i el 2017 passà a l’Institut für Mathematik de la Universitat de Zuric La seva aportació principal és en el camp de les equacions diferencials en derivades parcials , camp que té nombroses aplicacions en física, i més especialment en el de la mecànica de fluids L’any 2018 fou un dels teòrics més citats de la seva especialitat Ha rebut, entre d’altres, el premi José…

Estudià a Zuric, Göttingen i Frankfurt, i es doctorà en filosofia a Berlín 1867 Fou professor a la Universitat de Halle Wittenberg des del 1872 al 1905 La seva obra abastà els camps de l’anàlisi, la topologia i la lògica matemàtica Creador de la teoria de conjunts, la seva anàlisi del concepte d’infinit ha plantejat la necessitat d’un examen crític dels mateixos fonaments de les matemàtiques Definí el concepte de cardinal per a conjunts finits i infinits Així mateix, desenvolupà la teoria dels nombres irracionals, introduí els nombres transfinits i definí, alhora que Julius…