Resultats de la cerca

El 1763 fou publicada pòstumament la seva memòria An essay towards solving a problem in the doctrine of chances ‘Assaig sobre la resolució d’un problema en la doctrina de probabilitats’, obra d’una gran importància estadística i epistemològica, on introduí el concepte d’inferència inductiva en intentar de determinar la probabilitat de les causes a partir de la dels efectes observats La seva aportació a la teoria de la probabilitat ha estat redescoberta pel corrent del subjectivisme probabilista També escriví An introduction to the Doctrine of Fluxions 1736

Estudià a les universitats de Zagreb i de Göttingen El 1939 emigrà als EUA, i el 1944 es naturalitzà nord-americà Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Princeton, i pertangué a nombroses acadèmies de ciències Les seves investigacions en el camp de l’estadística, d’una gran rigor matemàtica, foren desenvolupades a An Introduction to Probability Theory and its Applications 1950

Estudià a Cambridge i fou professor a Sussex Se n'anà als Països Baixos, on fou professor a Amsterdam 1643-46 i a Breda 1646 El 1652 retornà a Anglaterra Fou diplomat per Cromwell, a Suïssa 1654-58 Estudià, revisà i analitzà l’obra d’Euclides, la de Diofant i parcialment la d’Arquimedes Publicà Description and Use of the Quadrant 1688 i An Idea of Mathematics 1681-82

Una definició anàloga serveix per als polinomis

Sacerdot catòlic i professor de filosofia de la religió a Praga 1805-20, hagué d’abandonar la càtedra per les seves tendències racionalistes Oposat a l’idealisme kantià, volgué desenvolupar una filosofia científica amb la seva concepció de la lògica com a estudi de les “proposicions com a tals” o en elles mateixes ‘Sätze an sich’ en tant que quelcom objectiu, i amb la seva contribució a la fonamentació de les matemàtiques Féu estudis de les paradoxes de l’infinit descobertes per ell i formulades clàssicament per Georg Cantor Treballà també en funcions reals, convergència de…

Autodidacte, s’introduí en matemàtica mitjançant l’estudi de les obres de Lagrange i les de Laplace, i el 1849 obtingué una càtedra al Queen's College de Corcaigh Féu importants treballs en anàlisi matemàtica i contribuí a la fixació del llavors naixent concepte d’invariància Però la seva aportació més important fou l’inici de la lògica simbòlica És autor de The Mathematical Analysis of Logic 1847, The Calculus of Logic 1848 i de la seva obra mestra, An Investigation into the Laws of Thought, on which are Founded the Mathematical Theories of Logic and Probabilities 1854 El seu…

Estudià amb AN Kolmogorov Els seus treballs sobre espais lineals normals han estat el fonament d’aplicacions en anàlisi funcional de diverses branques matemàtiques Professor a l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1935-41 i des d’aquest any de la Universitat Estatal de Moscou, el 1960 fundà l’Institut de Física Biològica i, basant-se en aplicacions matemàtiques, emprengué recerques en el camp de la fisiologia cellular És autor de Funcions automòrfiques i la teoria de les representacions 1962 i de Mecanismes de morfogènesi a les estructures cellulars 1977, entre d’altres En 1989-90…

Estudià a Cambridge, i professà a diversos llocs d’Anglaterra 1911-24 i, als EUA, a Harvard 1924-47 El seu primer camp de reflexió fou el dels fonaments de la matemàtica, on seguí les idees de Peano, Cantor i Frege collaborà amb Bertrand Arthur William Russell en la redacció dels Principia Mathematica 3 volums, 1910-13 Iniciador del neorealisme anglès, concebia tot fet event com un organisme complex de “prehensions”, mot amb què significava tant l’aspecte subjectiu com l’objectiu de l’aprehensió elaboració constitutiva de l’objecte de coneixement Entre els seus propòsits hi havia el de…