Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Heró d’Alexandria
Matemàtiques
Matemàtic i inventor grec.
Establí una fórmula per a obtenir l’àrea d’un triangle sabent les longituds dels costats i un mètode aproximatiu per a calcular les arrels quadrades i cúbiques Trobà solucions algèbriques de les equacions de primer i segon grau i resolgué per mètodes aritmètics algunes equacions quadràtiques
notació
Matemàtiques
Conjunt de símbols utilitzat per a representar els ens i les operacions matemàtiques.
En teoria, l’elecció de la notació és totalment arbitrària Ara bé, la resolució dels problemes matemàtics i especialment els de matemàtica moderna és molt més simple si hom utilitza una notació adient En aquest aspecte, cal recordar només el progrés que per als càlculs aritmètics representà la substitució de la notació romana o sistema de numeració romana pel sistema de numeració decimal actual, el qual utilitza l’anomenada notació posicional o de posició , que consisteix en el fet que el valor de cada símbol no és determinat només per la seva forma sinó també per la posició que ocupa…
simulació
Matemàtiques
Tècnica emprada en investigació operativa.
Consisteix a construir un model simbòlic d’un sistema o d’un procés complex, de manera que els seus elements siguin representats mitjançant els processos lògics i aritmètics que hom pot executar amb un programa d’ordinador, a fi d’estudiar el comportament del sistema i mesurar-ne les propietats dinàmiques, a base d’obtenir les característiques estadístiques del dit comportament Això permet d’avaluar i comparar diferents estratègies d’operació del sistema, sense que aquest existeixi realment Les aplicacions més conegudes d’aquesta tècnica han estat fetes en l’estudi de xarxes d’ordinadors,…
papir Rhind

Costat esquerre del dors del papir Rhind
British Museum
Matemàtiques
Papir egipci, que conté un tractat matemàtic, d’època faraònica i en molt bon estat de conservació, que fou adquirit a Tebes l’any 1858 pel viatger britànic A. Henry Rhind i a la seva mort pel British Museum, on és conservat.
Alguns petits fragments del mateix papir foren comprats per Edwin Smith i es troben actualment a la Historical Society de Nova York Data del regnat d’Auserre ApopisI, rei hikse de la dinastia XV ~1674-1567 aC És còpia, però, d’una obra escrita sota Amenemhat III 1842-1797 aC, com indica l’escriba Ahmés en la introducció Comprèn una sèrie de taules per al càlcul de fraccions i noranta problemes aritmètics i geomètrics, la natura dels quals no és teòrica, sinó pràctica càlcul de superfícies, repartiment de béns entre diverses persones, etc Hi són emprats uns algorismes especials de…
aritmètica
Matemàtiques
Estudi dels nombres naturals i de les operacions d’addició, subtracció, multiplicació, divisió entera, potenciació i extracció d’arrels enteres entre aquests nombres.
L’aritmètica ha nascut a totes les civilitzacions ensems amb el llenguatge per anomenar conjunts de persones o d’objectes i després per facilitar els intercanvis comercials Els egipcis s’havien ocupat d’alguns problemes aritmètics, i les obres que n'han estat conservades la més antiga de les quals és el papir Rhind ~s XVII aC contenen la resolució d’algunes qüestions numèriques sense dir en quines propietats recolza la resolució, ni menys encara justificar-les El nivell de llurs coneixements era, aproximadament, el de l’actual ensenyament primari, però eren enunciats amb un llenguatge més…
numeració
Matemàtiques
Art d’expressar tots els nombres amb un conjunt finit de mots i de signes.
El sistema de numeració de l’antic Egipte III millenni aC era decimal , o de base 10, és a dir, hom comptava per unitats, desenes, centenes, etc La unitat, la desena, la centena i el miler eren representats, respectivament, amb els símbols ∣, ⋂, ℮, aquest símbols, fins que la suma de valor dels signes escrits era igual al nombre per exemple, el nombre 1235 era ℮℮⋂⋂⋂∣∣∣∣∣ El sistema de numeració babilònic era de base seixanta i ja utilitzava una notació posicional, cosa que suposa la introducció del zero Era, doncs, un sistema essencialment semblant a l’actual, bé que confusionari, puix que,…
àlgebra

Triàngle numèric, més tard conegut com a triangle de Pascal, d’un manuscrit xinès del 1303
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia les estructures algèbriques dels conjunts.
Hom l’aplica, per tant, en les situacions on hi ha un conjunt ben definit i una noció clara d’operació entre els seus elements operació interna o entre aquests i els elements d’altres conjunts operació externa L’àlgebra ha evolucionat des de l’interès inicial per a resoldre problemes fonamentalment pràctics fins al desenvolupament del mètode abstracte Dues inclinacions diferents han desembocat en l’àlgebra moderna D’una banda, l’ àlgebra clàssica , simple instrument per a fer càlculs i resoldre equacions que usava només els conceptes immediats que hom reconeixia al problema les quantitats…