Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
axioma
Filosofia
Matemàtiques
Proposició que hom admet sense demostració com a punt de partença d’una teoria o ciència.
Per a Aristòtil i fins a l’època moderna, els axiomes eren els principis evidents i irreductibles que constituïen els fonaments d’una ciència Actualment, sota la influència de la matemàtica moderna, els axiomes són els enunciats primitius anomenats també, a vegades, postulats acceptats com a vàlids sense provar-ne la veritat, dels quals deriven d’altres proposicions que s’organitzen en un sistema
axioma de Zermelo
Matemàtiques
Axioma segons el qual, donada una col·lecció de conjunts, existeix un ‘‘mètode’’ de designar un element particular de cada conjunt com un element ‘‘especial’’ d’aquest conjunt.
Aquest axioma, anomenat també axioma de l’elecció , és equivalent al teorema de Zermelo, segons el qual tot conjunt admet una relació d’ordre que en fa un conjunt ben ordenat Hi ha una versió més dèbil de l’axioma de l’elecció en el cas d’ésser finita la collecció de conjunts
axioma de l’elecció
Matemàtiques
Axioma que admet que, donat un conjunt A, existeix una aplicació f del conjunt dels subconjunts no buits de A en A tal que f(B) pertany a B per a tot B de A diferent del buit.
D’una manera informal, l’aplicació f escull un element de cada subconjunt no buit de A Cal fer notar que no és un axioma constructiu, en el sentit que no es té cap indicació sobre la manera de construir una tal f L’axioma de l’elecció equival a la possibilitat de dotar qualsevol conjunt d’una bona ordenació teorema de la bona ordenació L’axioma de l’elecció és equivalent al lema de Zorn
axioma d’extensibilitat
Matemàtiques
Axioma que afirma que dos conjunts són iguals si, i solament si, tenen els mateixos elements.
axioma de superposició
Matemàtiques
Axioma segons el qual qualsevol figura pot ser moguda en l’espai sense canviar-ne ni la forma ni la grandària usant isometries.
axioma de continuïtat
Matemàtiques
Axioma emprat en la construcció de la recta real segons el qual qualsevol punt de la recta real li correspon un nombre racional o irracional.
És també formulable en termes de successions de Cauchy i de talls de Dedekind
axioma d’Arquimedes
Matemàtiques
Axioma relatiu a la construcció dels nombres reals segons el qual, donats dos nombres reals positius qualssevol, sempre existeix un múltiple enter del menor que supera el més gran.
axioma de Borel-Lebesgue
Matemàtiques
Propietat d’un espai topològic E que se satisfà quan de tot recobriment obert de E hom pot extreure un subrecobriment finit.
Un espai topològic que satisfà l’axioma de Borel-Lebesgue és anomenat espai compacte
axioma de l’infinit
Matemàtiques
Axioma de la teoria de conjunts que especifica la construcció d’una infinitat de conjunts diferents, que admet que existeix un conjunt A que té el conjunt buit com a element, i que si x és un subconjunt de A, aleshores x ∪ {x} també pertany a A.