Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
àlgebra de successos
Matemàtiques
És una família, no buida, A
de parts d’Ω tal que, per a cada A
∈ A
,Ω − A
∈ A
i, per a cada parella, A 1
, A 2
∈ A
, A 1
⋂ A 2
∈ A
.
Cada un dels elements A ∈ A és anomenat un succés de l’àlgebra A A voltes hom considera famílies en les quals, per a cada collecció numerable Són anomenades Ϭ-àlgebres de successos
període
Matemàtiques
Nombre característic de cada fracció periòdica o bé de cada funció periòdica
.
quadrat màgic d’ordre
n
Quadrat màgic d'ordre 4
Matemàtiques
Taula quadrada de n2 nombres enters tal que la suma dels elements de cada fila, de cada columna o de cada diagonal és constant.
tensor
Física
Matemàtiques
Objecte abstracte que posseeix un determinat sistema de components en cada sistema referencial que hom consideri i tal que, sota transformacions de coordenades, les seves components variïn d’acord amb una transformació predeterminada.
Si E és un espai vectorial de dimensió n sobre un cos algèbric K , hom defineix el tensor covariant d’ordre r com una aplicació T r definida en E x E x r x E = E r , i per a valors en K tal que és lineal en cada component, és a dir, que per a i = 1, 2, 3, , r es compleix a T r x 1 , , x i + y i , , x r = T r x ₁ , , x i ,, x r + T r x 1 , , y i , , x r b T r x ₁ , , λ x i , , x r = λ T r x ₁ , , x i , , x r Els tensors covariants d’ordre 1 formen l’espai E *, anomenat dual de E , és a dir, el conjunt d’aplicacions lineals de E en K E * és, alhora, un espai vectorial de dimensió…
integral
El valor d’una integral definida és igual a l’àrea limitada per la funció, l’eix d’abcisses i les dues ordenades corresponents als extrems de l’interval de definició
© Fototeca.cat
Matemàtiques
En el sentit més general, forma lineal μ sobre certs espais vectorials de funcions, que assigna a cada funció f de l’espai un escalar μ(f) anomenat integral de f.
Hom distingeix entre tres tipus fonamentals d’integral, la integral de Riemann , la integral de Riemann-Stieltjes i la integral de Lebesgue La integral de Riemann té una interpretació geomètrica simple per tal com fou definida a fi de calcular àrees i volums de figures geomètriques Si a,b és un interval tancat de la recta real, i P={ x 0 ,, x n } és una partició de a,b , és a dir, un conjunt finit de punts tal que a = x 0 ≤ x 1 ≤ ≤ x n = b , sigui Δ x i = x i - 1 per a i =1,, n Si f és una funció fitada definida en a, b , hom determina en cada subinterval x i - 1 , x i…
problema de Waring
Matemàtiques
Problema de la teoria de nombres proposat pel matemàtic anglès Edward Waring (Old Heath 1734-98) l’any 1770, consistent a demostrar que per a qualsevol nombre natural n existeix un nombre associat K (n), de manera que qualsevol natural pot ésser representat com una suma, com a màxim, de K (n) termes, cada terme essent una potencia n-èsima d’un natural.
En particular, cada nombre natural hauria de poder ésser representat com a suma de quatre quadrats com a màxim i com a suma de nou cubs Aquest problema fou resolt per Hilbert el 1909