Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
cardinal
Matemàtiques
Referit a un conjunt, classe dels conjunts equipotents al conjunt, és a dir, classe dels conjunts amb els quals el conjunt en qüestió pot establir una aplicació bijectiva.
El cardinal d’un conjunt finit és el nombre dels seus elements els cardinals dels conjunts finits formen el conjunt dels nombres naturals, ℕ La collecció de tots els cardinals no és un conjunt antinòmia de Cantor El cardinal d’un conjunt C és notat per card C o per # C
àlef

Comparació del cardinal dels naturals, ℵ0, amb els cardinals estrictament més grans: ℵ1, cardinal del continu, i ℵ2, cardinal de les corbes del pla
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Símbol ℵ que designa el cardinal dels conjunts infinits ben ordenats.
Acompanyat pel subíndex zero indica la classe dels conjunts infinits numerables, que permeten d’establir una correspondència biunívoca amb els nombres naturals, 1, 2, 3, Per exemple, el conjunt dels nombres parells té cardinal, ja que a cada nombre parell 2n hom pot fer correspondre la seva meitat n
conjunt

Representació gràfica de la relació de pertinença i de les operacions d’unió i intersecció dels conjunts
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Reunió d’objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat (Cantor).
Aquesta definició, des del punt de vista matemàtic, no és vàlida, i, així, en matemàtiques la noció de conjunt no és definida, i s’inclou dins del desenvolupament d’una teoria axiomàtica que eviti les paradoxes i contradiccions com les que, a començament del segle XX, posaren en qüestió no solament la teoria de conjunts, sinó bona part de la matemàtica Hom no defineix, doncs, ni conjunt, ni element, ni la relació de pertinença, i es conforma amb la idea intuïtiva del que signifiquen frases com Un conjunt és format per elements, o l’element 4 pertany al conjunt dels nombres naturals La…
paradoxa
Lògica
Matemàtiques
Enunciat o raonament que porta a dues conclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals hom no pot prescindir.
Sovint identificable amb l'antinòmia i àdhuc amb l'aporia, la paradoxa, que té un significat més ampli que l’una i l’altra, sol ésser tipificada en l’afirmació del mentider, quan diu “ara dic mentida” si és veritat que diu mentida, és que menteix, però està dient la veritat, o sia que no està mentint i, si no és veritat que diu mentida, menteix, però no és veritat que digui mentida Les paradoxes d’aquesta mena, consistents en una autoreferència i que solen ésser típiques en les anomenades paradoxes semàntiques o lingüístiques, han estat estudiades des de sempre i hom només ha pogut trobar-ne…