Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
conjectura
Matemàtiques
Hipòtesi emesa a priori
sobre l’exactitud o la inexactitud d’un enunciat del qual hom ignora encara la demostració.
conjectura de Goldbach
Matemàtiques
Conjectura segons la qual tot enter parell n≥4 és suma de dos nombres primers i tot enter imparell n≥9 és suma de tres nombres primers.
Pierre Deligne
Matemàtiques
Matemàtic való.
Format a la Universitat de Brusselles i a París, és especialista en geometria algèbrica i en teoria dels nombres El 1974 demostrà la conjectura de Weil, formulada trenta anys abans, i el 1978 li fou atorgada la medalla Fields
gran teorema de Fermat
Matemàtiques
Teorema segons el qual l’equació xn + yn = zn (n essent un nombre enter major de 2) no té solució entera distinta de la x = y = z = 0.
Fermat afirmà que havia trobat una demostració tot llegint un llibre de Diofant El 1983, l’anomenada conjectura de Fermat fou provada per a n≤ 125 000, i el 1995 el teorema fou resolt pel matemàtic anglès, resident als EUA, Andrew John Wiles
Andrew John Wiles
Matemàtiques
Matemàtic anglès.
Format a Anglaterra, resideix, però, als EUA Ha fet importants treballs algebraics que li han permès demostrar finalment la certesa de la conjectura de Fermat ‘no hi ha nombres enters x,y,z que satisfacin la relació x n + y n = z n , quan n és major o igual a 3’
Joseph Louis François Bertrand
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Fou professor a l’École Polytechnique 1856-96 i secretari perpetu de l’Académie des Sciences 1874 Estudià temes de geometria, d’aritmètica i mecànica Hom anomena conjectura de Bertrand l’afirmació que entre un nombre ng 1 i el seu doble 2 n hi ha sempre, com a mínim, un nombre primer
Stephen Smale
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Professor a les universitats de Princeton i Berkeley, ha fet investigacions en topologia diferencial, anàlisi global i equacions diferencials quantitatives reeixí a provar la conjectura de Poincaré per a dimensions majors que quatre, i provà que hom pot girar una esfera a l’inrevés El 1966 li fou atorgada la medalla Fields
conjectures de Burnside
Matemàtiques
Conjunt de problemes algèbrics relatius als grups, plantejats per W.S.Burnside.
D’una banda, es preguntà si tot grup engendrat per un nombre finit d’elements i en el qual tot element és d’ordre finit és necessàriament finit aquesta conjectura fou resposta negativament per Novikov el 1959 D’altra banda, demostrà que si p i q són enters primers diferents, aleshores tot grup d’ordre p 2 q és grup resoluble
teorema
Matemàtiques
Qualsevol proposició matemàtica que pot ésser demostrada a partir d’unes hipòtesis, uns axiomes o altres proposicions demostrades anteriorment.
Les proposicions prèvies de demostració breu que precedeixen un teorema de demostració més complicada són dites lemes , mentre que les conseqüències que es deriven del teorema són anomenades corollaris Hom anomena també teorema qualsevol conclusió general que ja ha estat demostrada Una conjectura , en canvi, és una proposició que hom creu certa però en desconeix la demostració Hi ha nombrosos teoremes coneguts, com ara el de Pitàgores, el de Tales, el del valor mitjà, etc Dos teoremes són anomenats recíprocs quan cadascun té per hipòtesi la conclusió de l’altre
teoria de nombres
Matemàtiques
Part de la matemàtica que estudia les relacions entre els nombres enters.
En la història de la teoria de nombres hom pot assenyalar dos grans períodes un que va des d’Euclides fins a Hilbert, i un altre que comença a partir de Hilbert Els primers tractats de teoria de nombres es troben en els Elements d’Euclides i en l' Aritmètica de Diofant d’Alexandria, i tracten, respectivament, de la divisibilitat en els racionals enters i de l’obtenció de solucions racionals i enteres d’algunes equacions algèbriques La figura més coneguda d’aquesta primera etapa és la del matemàtic francès Pierre de Fermat 1601-65, que conjecturà el famós gran teorema de Fermat encara avui no…