Resultats de la cerca

Féu recerques en geometria, càlcul integral i diferencial, i establí l’axioma que duu el seu nom Publicà Vorlesungen über neue Geometrie ‘Cursos sobre la nova geometria’, 1882, on exposa els axiomes de la geometria descriptiva

Estudià a la Universitat de Barcelona de la qual el 1945 fou nomenat professor Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1961 i publicà nombrosos articles, memòries i cursos sobre equacions diferencials i distribucions

Professor a Cambridge, cedí el lloc al seu deixeble Newton Fundà la biblioteca del Trinity College Fruit dels seus cursos són les Lectiones opticae 1669 i les Lectiones geometricae 1670 Féu importants aportacions al naixent càlcul infinitesimal i a la geometria, i edità Euclides, Arquimedes i Apolloni L’obra Treatise on the Pope's Supremacy 1680 és de caràcter polèmic

Deixeble del prestigiós matemàtic Karl Menger, fou professor a les universitats de Califòrnia, Arizona i Massachusetts Amherst Impartí cursos en diverses universitats europees i publicà un gran nombre de treballs de recerca Especialista en àlgebra de funcions i en equacions funcionals, conjuntament amb Abe Sklas, fou fundador de la teoria dels espais mètrics probabilístics idea introduïda per Menger, disciplina d’un extraordinari interès científic

Fou professor a Oviedo, a Madrid i a Buenos Aires S'ocupà de diversos aspectes de la matemàtica, com ara els espais n -dimensionals que exposà a Fundamentos de la geometría proyectiva superior, 1916 És molt conegut com a autor d’obres de text i de divulgació i com a historiador de la matemàtica Publicà Análisis algebraico 1917 i Teoría de las funciones reales 1920, i també nombrosos articles en revistes científiques L’Institut d’Estudis Catalans li publicà, dins la collecció de Cursos de Física i Matemàtica, l’obra Teoria de la representació conforme

Llicenciat 1954 i doctorat 1960 a la Universitat de Barcelona, treballà al seminari matemàtic d’Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric sobre àlgebra i geometria diferencial Des del 1955 fou professor i catedràtic 1961-98 a la Facultat de Ciència, després de Matemàtiques, de la Universitat de Barcelona, i collaborà amb Josep Teixidor en la modernització dels mètodes de l’ensenyament de la matemàtica a l’Estat espanyol, amb els cursos explicats en aquesta universitat des del 1958 Fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques 1991-95 i membre fundador de l’Institut…

A Madrid, on residia el seu pare, Eduard Torroja i Caballé, cursà els estudis de matemàtiques i d’enginyer de mines El 1917 guanyà una càtedra de geometria a la Universitat de Saragossa, i al cap de poc passà a la de Barcelona El seu magisteri exercí una gran influència en la formació de noves promocions de matemàtics, especialment per l’educació del raonament que inculcava també tingué una gran influència en els seus cursos de mecànica de l’Escola Industrial La seva producció científica consta d’alguns treballs i comunicacions a congressos sobre la geometria projectiva Fou…

Inicialment, reuní membres de la revista Ciència , vinculats a la Societat Catalana de Química, que es dissolgué en crear-se la filial corresponent, i científics del Servei Meteorològic de Catalunya Josep Estalella en fou el primer president El succeí Eduard Fontserè en els períodes 1933-35 i 1936-39, que en mantingué el caliu, com a president de la Secció de Ciències de l’Institut, fins el 1959, en què s’iniciaren de nou les activitats a la clandestinitat amb una nova junta presidida per AEsteve i Subirana Entre les seves activitats destacaren els cursos organitzats en collaboració amb la…

Estudià a Charlottenburg Berlín, Barcelona i Madrid Es doctorà també en ciències exactes i físiques i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid S’especialitzà en ciències fisicomatemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona una memòria destacada Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento També exercí una activitat pedagògica important Publicà articles en la Revista de la Academia de Ciencias , de Madrid, i en el butlletí de l’Institut de Ciències de Barcelona Fundà un seminari…

Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…