Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Georges-Henri Lemaître
Astronomia
Matemàtiques
Astrofísic i matemàtic belga.
Estudià especialment la relativitat general d’Einstein i les seves aplicacions en cosmologia, la recessió de les galàxies i la seva interpretació dintre la teoria de l’univers en expansió, avançant-se així a la hipòtesi coneguda com a model del big-bang Entre les seves obres es destaquen Discussion sur l’évolution de l’Univers 1933 i Hypothèse de l’atome primitif 1946
singletó
Matemàtiques
Cadascun dels signes {,} emprats en teoria de conjunts, per a expressar que els elements inclosos dintre seu constitueixen un conjunt.
deltoide

deltoide
Matemàtiques
Hipocicloide d’un cercle de radi k que roda, sense lliscar, dintre d’un altre que té el radi triple.
Les seves equacions paramètriques són x = k 2cos t + cos 2t , i y = k 2sin t + sin 2 t
mètode dels elements finits
Matemàtiques
Mètode numèric per a resoldre problemes d’equacions diferencials en derivades parcials.
Matemàticament és una extensió de la tècnica de Rayleigh-Ritz-Galerkin el problema es planteja en forma variacional i hom aproxima la solució mitjançant una combinació lineal de funcions senzilles, en aquest cas funcions polinòmiques a trossos, nulles excepte en un petit domini dintre del qual són polinomis de grau baix El mètode aparegué els anys seixanta entorn de l’aplicació dels ordinadors als càlculs elàstics d’estructures, superà molt de pressa els mètodes de diferències finites i amplià ràpidament el seu camp d’aplicacions i es mostrà molt potent especialment quan la geometria del…
nombre
Matemàtiques
Resultat de comptar les coses que formen un agregat (dos, tres, quatre, etc., i també un, o sia, la unitat) o qualsevol dels ens abstractes que resulten de generalitzar aquest concepte.
El concepte de nombre ha anat evolucionant al llarg de la història així, al principi anava enllaçat amb el simple ús de xifres o guarismes per a comptar sistemes de numeració Els nombres 1, 2, 3, 4, etc, ja eren usats en les antigues cultures babilònica, egípcia, xinesa la qual coneixia els negatius i índia la qual introduí el zero Aquest ús de xifres no implicava, però, cap concepte abstracte de nombre A l’antiga Grècia els pitagòrics consideraren que el nombre era una estructura determinada, immanent a totes les coses això generà la numerologia grega o mística, basada en les propietats…