Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
xarxa
Matemàtiques
Aplicació d’un conjunt dirigit en un conjunt qualsevol, essent un conjunt dirigit un conjunt ordenat segons una relació reflexiva, transitiva i filtrant superiorment.
Tota successió és una xarxa x 1 , x 2 , x 3 , , on el conjunt dirigit utilitzat per a fer l’índex dels elements és el dels nombres naturals En anàlisi, la convergència per xarxes generalitza la seqüencial
estadística econòmica i social
Matemàtiques
Branca de l’estadística aplicada que utilitza els mètodes quantitatius en l’estudi numèric dels fenòmens col·lectius de caràcter econòmic i social.
Té dues branques, l' estadística descriptiva , desenvolupada ja als s XVIII i XIX, i l' estadística teòrica , que s’ha desenvolupat principalment al s XX Als Països Catalans, la primera anàlisi estadística és l' Estadística de Barcelona en 1849 , de Laureà Figuerola es refereixen també a la ciutat les publicacions a la Teoría general de la urbanización 1867, d’Ildefons Cerdà, i els treballs de Gumersind Colomer i Codina 1883 i de Pere Garcia i Fària 1893 A Mallorca és important el treball de Casimir Urech i Cifre Estudios sobre la riqueza territorial de las islas Baleares 1869 Un altre…
Servei Central d’Estadística
Matemàtiques
Organisme dependent de la presidència de la Generalitat de Catalunya creat al juliol del 1934.
Dirigit per JAVandellòs i, del 1936 al 1938, per Jaume Alzina i Caules, continuà la publicació del Butlletí Mensual d’Estadística , iniciat per l’Institut d’Investigacions Econòmiques recollí i publicà unes sèries estadístiques sobre demografia i economia catalanes molt acurades
autòmat finit determinista
autòmat finit determinista
Matemàtiques
Estructura de la forma M = (Q, ∑, δ, q0, F) on Q és un conjunt finit no buit, els elements del qual s’anomenen estats; ∑ és un alfabet, anomenat d’entrada; δ : Q ⨉ ∑* → Q és la funció de transició que satisfà ∀q ∈ Q, ∀x,y ∈ ∑*:δ(q, λ) = q, δ(q, xy) = δ(δ(q, x), y) essent xy la concatenació de x i de y, i λ la paraula buida i ∑* el conjunt de paraules; q0 ∈Q s’anomena estat inicial; F ⊂ Q s’anomena conjunt d’estats finals o acceptadors.
Usualment un autòmat finit determinista es descriu mitjançant el seu diagrama de transicions Es tracta d’un graf dirigit que té els estats per vèrtex si un arc que va de q i a q j amb etiqueta a si δ q i , a = q j S’indica l’estat inicial amb una fletxa i els finals amb una creu
autòmat finit indeterminista
autòmat finit indeterminista
Matemàtiques
Estructura de la forma M = (Q, ∑, δ, I, F) on Q és un conjunt finit no buit, els elements del qual s’anomenen estats; ∑ és un alfabet anomenat d’entrada; δ : 2Q ⨉ ∑* → 2Q és la funció de transició que satisfà ∀P1, P2 ⊂ Q, ∀x, y∈∑*: δ(∅, x) = ∅, δ(P1, λ) = P1, δ(P1 ∪ P2, x) = δ(P1, x) ∪ δ(P2, x), δ(P1, xy) = δ(δ(P1, x)y), essent xy la concatenació de x i de y i ∑* el conjunt de paraules; I ⊂ Q és el conjunt d’estats inicial; F ⊂ Q és el conjunt d’estats finals o acceptadors.
Usualment un autòmat finit indeterminista es descriu mitjançant el seu diagrama de transicions Es tracta d’un graf dirigit que té els estats per vèrtex si un arc que va de q i a q j amb etiqueta a si q j ∈ δ q i , a S’indiquen els esstats inicials amb fletxes i els finals amb una creu Els llenguatges acceptats pels autòmats finits indeterministes són els mateixos que els reconeguts pels finits deterministes regulars L’avantatge dels indeterministes enfront dels deterministes és la facilitat de maneig i de construcció
Pere Pi i Calleja
Arquitectura
Matemàtiques
Matemàtic i arquitecte.
Estudià a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1935 amb una tesi dirigida per ETerrades, i a l’Escola Superior d’Arquitectura de la mateixa ciutat Fou professor a la facultat de ciències 1928-39 i director del Centre d’Estudis Matemàtics de l’IEC 1935-39 Exiliat, el 1939 se n'anà a França i després a l’Argentina, on fou director de la Biblioteca Nacional 1942-46 Fou professor de geometria descriptiva 1942-48 i , amb l’ajuda de JRey Pastor, exercí també la docència d’anàlisi matemàtica a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional de Cuyo 1942-…
oval
oval
Matemàtiques
Corba amb segona derivada contínua, plana i tancada, en la qual el vector de curvatura és dirigit, en tots els punts, cap a l’interior i, per tant, és completament convexa.
Els punts en què la curvatura passa per màxims i mínims relatius són anomenats vèrtexs de l’oval, i hom demostra que tot oval en té quatre o més Exemples d’oval són les ellipses i el perfil dels ous de gallina
investigació operativa
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques molt lligada a l’estadística i a l’anàlisi dels processos d’optimització, consistent a aplicar tècniques matemàtiques i estadístiques a la solució de problemes governamentals, empresarials, industrials, educatius, etc.
Les tècniques de la investigació operativa són particularment útils en l’equilibrament d’objectius conflictius amb un gran nombre de línies d’acció alternatives, amb conflictes d’interessos i amb un gran nombre de variables complexes i interaccionants La investigació operativa s’utilitza per a conduir i coordinar les operacions o les activitats dins un sistema organitzat empresa, administració pública, etc, i els estudis que en són el resultat intenten proporcionar a l’executiu una base sòlida, científica i quantitativa per a la presa de decisions Es caracteritza també per l’aplicació del…